dimarts, 6 de maig del 2008

El meu primer discurs polític!

Bona tarda,


Deixeu-me que us agraeixi la vostra presència i que em doneu la possibilitat de poder-vos explicar el perquè de la nostra coneguda postura negativa als transvasaments.

Sé que per a molts de vosaltres, afectats de primera mà, no veieu amb bons ulls la nostra postura. Ho sé. Però també sé que ha vegades no ens hem explicat bé i que oportunitats com les que ens heu donat avui no passen cada dia.

No sóc aquí per fer discursos morals, no sóc aquí per fer discursos per cada bé, us ho dic de tot cor: sóc aquí per donar resposta allò que importa, allò que ens importa.
Espero, sincerament, que després de les meves paraules entengueu el perquè de la nostra postura.

El nostra país, com sabeu, té un clima mediterrani. Estem a la mediterrània, zona, com molt bé ens recorden els milions de turistes cada estiu, privilegiada.
Amb tot, deixeu-m’ho dir-ho, el nostra clima, fa que tinguem, com molt bé ens recorda l’ història, èpoques molt humides i altres de seques i amb incendis.

Sé que ara molts de vosaltres us podeu estar preguntat: què heu estat fent el polítics tot aquest temps sabent del clima que tenim!!

Ningú està content d’aquesta situació i menys vosaltres. Sense que serveixi de precedent i sense voler treure’m responsabilitats, és just dir que és tan greu la situació que avui en dia ningú nega el canvi climàtic. Ni el lobby més influent dels EUA ja no ho nega.

Amb això que us vull dir?

Doncs que el món està canviant molt ràpid i nosaltres, com que no el podem canviar, ens hem d’adaptar a ell. Ens hem d’adaptar al més ràpid possible. Tal i com ens diuen els experts en el tema, el clima del mediterrani serà cada cop més advers, amb estius més llargs i secs, primaveres tardors i hiverns més seques i càlids.
Els nostres rius, dels més caudalosos als que ho són menys, se’n estan ressentint, i molt! Mireu les dades que tinc aquí amb mi! Tinc la mitja dels últims 10 anys dels embassaments de la conca interna i del Ebre. Els números parlen sols. Estem immersos en una de les sequeres més greus dels últims 30 anys!

Per tot això, nosaltres entenem que cal una nova manera de fer amb els recursos escassos del nostre país. Una nova manera d’utilitzar l’aigua, de fer places, de fer jardins, en definitiva, d’ordenar el territori, etc.
I és aquí a on cal centrar el debat. Cal fer un debat sense demagògies, parlant clar, amb sentit de país i a on totes les veus hi siguin presents. Com avui. Nosaltres, amb tota l’humilitat que requereix el tema, només demanem adoptar polítiques de futur. No pedaços!

Per tot això, us he agraït que em rebéssiu i que omplíssiu aquesta sala. Perquè sou els primers perjudicats pel canvi climàtic. Però sou els primers en alçar la veu en nom dels altres, perquè és cosa de temps, hi haurà cada cop més persones afectades per la situació.

Nosaltres proposem un ús més racional de l’aigua. Polítiques a curt termini si! Però amb data de caducitat!

Apostem per una actuació, mitjançant vaixells, per tal de que ens portin aigua d’on sigui però essent, sempre, una actuació puntual. Ningú s’ha de quedar sense aigua! Visqui a on visqui! Això ho defensaré aquí i a on faci falta!

De què serveix fer un transvasament si d’aquí a 10 anys tornarem a tenir el mateix problema ? De que serveix dir que no passa res, que podem continuar igual que sempre quan res és igual?

Aquest és motiu de la nostra posició, de la nostra preocupació! Volem el millor per Catalunya i per la seva gent. I el que se’ns demana són decisions valentes, de futur, que tinguin visibilitat i coherència! Aquesta és la raó, aquesta és la nostra feina d’avui!

L’àrea de Barcelona ha augmentat en els últims 10 anys en més d’un milió d’habitants, Catalunya rep més turistes que habitants té, és a dir, rep més de 7 milions de turistes. Catalunya és una de les àrees més industrialitzades del sud d’Europa.
Tot això necessita d’aigua i, per tant, sabent que ara no disposem de la mateixa aigua que abans, hem d’apostar per noves i millors infraestructures.

Per això s’està a punt d’acabar la depuradora del Prat. És la més gran d’ Europa. Donarà servei a tota l’ àrea de Barcelona, la més deficitària. A més, nosaltres, tal i com he mencionat anteriorment, estem proposant un paquet de mesures que ajudin a solucionar el dèficit, el problema permanent d’aigua:
Nous usos de l’aigua, incentius a la millor eficiència en la distribució d’aigua, conscienciació social i noves i millors desalinitzadores.

Com us deia, d’aquí a un any, de fet menys i tot, tindrem la millor i més gran desalinitzadora d’Europa.
Entenc i en sóc partícip de que la situació no és fàcil, ho entenc i ho comprenc. És més, ho patim tots perquè entre tots fem aquest país.
Sé que és molt que us demani paciència, però deixeu-me que us digui que nosaltres, us ho puc ben assegurar, estem treballant molt, estem dedicant molts esforços a solucionar-ho.

Els propers anys, n’estic convençut, i ho dic solemnement davant de tots vosaltres, les mesures que nosaltres estem proposant pel debat seran les polítiques que es seguiran.

Perquè nosaltres no podem canviar el clima però en canvi si que podem adaptar-nos a ell.

dilluns, 28 d’abril del 2008

Anècdotes

Fa unes setmanes em va arribar una carta en la qual, m'anunicaven una de bona. Havia de comparèixer als jutjats de Sabadell amb qualitat de testimoni.

En la mateixa no et diuen res més destacable; bé, si... en cas de no comparèixer la llei diu que em pot sancionar fins a 600€. Gairebé res!

Així, avui pel matí tot feliç i cal dir-ho, encuriosit per tal aconteixement, m'he hagut de dirigir puntual als jutjats. No era a cap hora, sobre el paper eren les 10:00 però finalment passaven de les 10:30. Coses de la productivitat espanyola.
El fet és que tractant-se de la jutícia espanyola he sigut previsor i m'he fet el grat favor de dur amb mi el diari. Sort! perquè mitja hora llarga m'han tingut allà esperant; finalment ha arribat el moment cabdal!

Abans però, durant aquella estona llarga i entre article i article, començava a arribar gent i, entre ells, els lletrats. Ara que estem en l' intimitat, haig de dir que les lletrades amb aquella túnica negre amulant els millors temps de l'esglèsia, tenien el seu puntet... Sé que ara estareu rient però era inevitable no perdre's de vista amb tal landscape... . Si o no?

Al que anàvem, que ja em distrec! Estàvem pel moment cabdal oi? bé, si. Emmudit entre les lletres sento que surt un home de la sala i crida el meu nom. Per dintre la curiositat m'invadeix.
Entro i l' home em dirigeix cap al mig de la sala a on hi ha un micro. Davant meu tota una bateria d'ulls m'apunten. Quina por!!
Hi havia 7 persones i el jutge al vell mig; a darrere meu gent que no havia vist mai i algun agent de la policia local.

Arriba l'interrogatori... i què em preguntaran?

Doncs havia de donar fe d'un accident de trànsit que vaig veure fa, atenció, 5 anys i mig!!
Clar, us podeu imaginar que jo tot lúcid, me'n recordava! Oi tant, però quina colla! ¿ Com volen que recordi fil per randa una accident d'un dia de gener de l'any 2003?
La broma del cas és que l'advocat m'ha preguntat sobre el model del cotxe! Una mica més i li recitu de memòria el número de xassís!
El punt culminant de la cita, no rigueu abans d'hora, ha sigut quan l'advocat de la defensa m'ha dit que reproduís els fets, noms dels carrers i no sé que més!!
El xiuxiuet dels altres advocats quan els he dit que feia tant de temps dels fets que no me'n recordava ha sigut boníssim.

Haig de dir però, que ha sigut una experiència, tan pels personatges com per les amigues vestides de túnica negre.
Una experiència, no és baladí, que no la repetiré. Testimoni? Has vist quelcom?
Potser si però ja no me'n recordo.

Caram tu, això si que és un bon funcionament de la juticia! 5 anys i mig després em citen a declarar.

M'han tingut dues hores allà per a res! Bé si, per explicar-vos una anècdota. Visca Espanta!

dimarts, 22 d’abril del 2008

Oh l'amour du jour!

Demà serà per molts catalans un gran dia. Serà per molts catalans el nostre gran dia. Serà Sant Jordi, per mi i molts la festa nacional de Catalunya.

Dic nacional perquè és el dia per excel·lència del poble català; l' il·lustració, les famílies, la ciutat, el símbols nacionals i definitivament el dia dels enamorats.

No fa massa, vaig llegir un conte, un conte que si us sóc sincer, em va emocionar.

El conte diu quelcom així;

Fa molts anys, en un poble emmurallat i fortificat de la Catalunya nova, va succeir un fet que va marcar l' història dels seus habitants i del poble català.
En aquelles contrades del sud vivien tranquils i amb pau però, tot d'una, va aparèixer un animal molt estrany, tan estrany que ni els més vells del poble mai l' havien vist. Així, la gent del poble fortificat, es va espantar degut a les grans dimensions del animal i el seu aspecte tan amenaçador. Tot d'una, el capellà del poble, home il·lustrat i venerat per tothom, va dir que aquell animal era un drac, animal molt fort i invencible al qual mai ningú havia guanyat.

Quan els seus ciutadans ho van sentir es van espantar molt. Els soldats del rei es van posar tots apunt per lluitar contra el malvat drac però res el podia parar. Ni els més valents s'atrevien a continuar lluitant.
El rei, tot desolat, va reunir un altra cop al consell de savis per veure què podien fer però tot d'una el drac va dir; si em doneu una donzella, la que vosaltres voleu, me'n aniré i no us faré mal. No obstant, si us resistiu, tot el poble serà cremat pel meu destructor foc!.
Quan el consell de savis va sentir això es va horroritzar. ¿ I ara quina donzella del poble oferim en el malvat drac? Després de tant pensar, el capellà va suggerir que el millor seria fer un sorteig i que sortís així la dona elegida. Tots hi van estar d'acord .
Es va fer el sorteig i... la donzella elegida per atzar va ser la filla del rei!!
El rei però, no si va poder resistir i després de tants plors i llàgrimes va arribar el moment. Va oferir la seva filla per tal de salvar el poble del malvat drac.
Quan tot semblava que el poble ja no veuria mai més aquella jove donzella, va aparèixer muntat sobre un elegant cavall un galant cavaller, vestit de blanc amb una creu de Sant Jordi i amb un escut amb la senyera. Tothom al veure'l es va preguntar: qui és?; però ell sense perdre un instant es va oferir a salvar la jove del poble. Tots es van quedar incrèduls i bocabadats. Qui era aquell cavaller tan elegant... .

El cavaller, ràpidament, va saltar direcció al drac, que ja estava preparant el festí. Quan arribà, trobà que el malvat drac estava apunt de cremar la bella donzella i posà el seu escut per protegir-la. Quan el ferotge animal va veure que tal cavaller es disposà a lluitar l' avisà que es rendís perquè mai ningú l'havia vençut. El jove vestit de blanc li digué que ell lluitaria pel seu País fins a on calgués. Així, el malvat drac i el elegant cavaller vestit de blanc estigueren lluitant molt intensament fins que el cavaller amb la seva llança i escut el va vèncer!!

El rei al veure tal acte de valentia li proposà la mà de la seva filla. Ell però, ho va desestimar degut a que havia d'anar a salvar altra gent del País. La bella donzella quedà ensinismada, enamorada, captivada de l'elegant cavaller i aquest, en saber-ho, li regalà una rosa feta amb la sang del drac!

Des d'aquest dia els nois enamorats regalen a les dolces donzelles una dolça rosa.

Oh l'amour du jour!

Aquesta és la meva petita contribució al meu dia preferit.

dimecres, 16 d’abril del 2008

Cosa de trens

Aquest matí, com de costum, després de llevar-me i fer els primers badalls, ha arribat la dutxa. Aquell intens massatge em fa despertar suaument, i entre tantes gotes esquitxant-me, m’han vingut algunes reflexions, punts de sortida o d’arribada, qui sap.

Així, recordava l’ infància, les llargues i pausades estones parlant amb la mare sobre infinitat de coses, algunes de irrellevants, altres, potser, molt rellevants.
No ho sé.
Tanmateix, hi ha una frase que em va ensenyar en aquella llarga i intensa infància; a la vida hi ha trens i només passen un cop. Quan allà siguin, estigues a l’estació.
Clar, ara, després d’alguns anys d’escoltar-la i d’analitzar-la em venen les preguntes:
Com sé jo que aquell és el meu tren, que aquell és el que em portarà cap a la direcció desitjada, cap aquell dolç horitzó somiat. Em pregunto, mentre regalimen suaument les gotes per l’esquena, com sé jo que aquell tren, el tren amb vagons o sense, és el que em pertany.
Amb tot, de sobte el sabó m’obliga a rentar-me els ulls, estic fastiguejat, quin em diu que el tren que s’albira per l’horitzó imaginari tindrà com a següent parada la meva estació.
Les hores poden passar llargues i boterudes, pesades i feixugues... el tren, aquell tren que la mare em deia era metafòric o real? Era volgut o esperat? Les preguntes es fan incontestables però la dutxa, la gran joia del matí em relaxa, m’espera un bon dia.
Aquella aigua, aquella aigua de la qual no en veuràs mai, ui qui sap!
Em costa de creure i de veure aquella realitat, o potser forma part del meu imaginari... aquell imaginari a on s’albira l’horitzó... .
Tot d’una però, entre mans i mànigues esbandint-me de la intensa dutxa matinal, em pregunto quin és el meu horitzó, anirà el tren sol o amb vagons? Serà un viatge llarg o curt i ple de parades.
No trobo respostes a tantes preguntes, no sé com es diu la meva estació. Ni tan sols sé a on la puc trobar, però, per no saber, només sé que estic aquí, sense rumb ni direcció.

M’afanyo, els minuts passen i les classes matinals no es fan esperar. Potser avui, potser demà, qui sap si ahir.

Me’n recordo, no vull deixar res, res al atzar.

Benvingut al món dels trens!

diumenge, 13 d’abril del 2008

Ni partia ni doblá

Avui, a tots els diaris, es publiquen els noms dels futurs ministres del Govern de l'Estat. Entre tots ells, vist en clau interna, destaquen dues cares: la primera és la Sra. Chacón i l'altra el Sr. Corbacho.
El PSC deien que havien sigut uns resultats molt bons per a Catalunya adduint que ells farien molt bona feina amb els 25 diputats. Així, davant de la incredulitat de les paraules venen els fets.
Què interessa més a Catalunya, a la seva gent, al poble català, a l' economia real del País en una situació com l'actual?
Doncs tenir un, una perdó, Ministre de Defensa. Es veu, i haig de dir que tenen raó, que aquest ministeri és molt important pel pervenir dels propers anys per la gent que viu i treballa a Catalunya. És, dirien alguns, cabdal.
Així, el gran paper dels socialistes catalans a Madrid, el gran resultat per a Catalunya, és el de defensa. Una gran victòria. Els ambusos diaris, la mala gestió de les rodalies - RENFE-, el desenvolupament del nou Estatut, la nova financiació, res de tot això és important. Es veu que no.

Ep! Que ens deixem el flamant ex President de la Diputació de Barcelona i ex Alcalde de L'Hospitalet, el Sr. Corbacho. El nou Ministre amb una gran experiència -igual que la seva homologa en el Ministeri de Defensa- acumulada en el tema, serà el màxim responsable d'afers d'immigració i treball.
Tot un sentit de país que em fa decidir si en les properes eleccions també els voto, així potser també, sempre per l'interés de Catalunya i essent el primer objectiu, ens donen, un important Ministeri com el d' Habitatge.
Es tant important aquest Ministeri que no podia ni fer decrets llei, és a dir, no servia per a res com molt bé ens pot recordar la Sra. cap de llista per Barcelona, Chacón. D'aquí perquè els del PP volguessin suprimir-lo. En aquest cas, tenien raó.

Per tant, un gran diumenge per celebrar. La quota pel present i futur del País és Defensa i Treball i Immigració. 25 diputats del PSC no són prous ni per fer que la Sra, ni partia ni doblá, torni a ser Ministre. Ja no dic tenir un Ministre de Foment, o d 'Afers exteriors o d' Economia i Hisenda.

Caram aixó si que és defensar Catalunya. La resta són tonteries!

Sort que aquesta setmana ha de ploure... .

dimarts, 8 d’abril del 2008

Aspirines miraculoses

No fa masses dies, va sortir publicat en un mitjà que el banc Stearn Bank, el famós banc Nord Americà, va pagar en els seus treballadors 147.000$ anuals de mitja. Es a dir, que entre tots els empleats de l'entitat avui ja desapareguda, es van repartir un botí que resultava ser molt lleminer, tan que l'entitat repertia entre els seus treballadors una quanitat no gens despreciable.
Per l'acció d' aquest banc els inversors no fa masses setmanes en pagaven 80 i 90$. Avui, tal i com ja he mencionat, ja no hi és. I a on és? Doncs un banc compatriota l'ha comprat pel preu, atenció de 10$ l'acció. Tota una ganga! Us imagineu pagar avui 90$ i pocs mesos després no rebre més de 10$? Això és una de les conseqüències directes de la crisis subprime. Això se'n diu afectar a l'economia real.

No fa masses dies, els líders de les entitats més destacades de l'Estat Espanyol, entre ells el Sr. Solbes, el Sr. Josep Oliu, el Sr. Jaime Botín o el President de la CECOT el Sr. Abat ens anunciaven que tot anava bé, que hi hauria una mica de davallada i que tranquils, que la crisis subprime no ens afectaria en els Europeus. Ens recomanaven que no agitéssim amb titulars pessimistes perquè distorsionaven la realitat tan positiva!
Caram, jo, tot content, me'n vaig a dormir perquè ells -autoritats -pronostiquen que allò que semblava tan evident eren somnis meus.

Curiosament, l'endemà al matí, després de dormir tan relaxat, em desperto escoltant els mateixos d'ahir a la nit però per sorpresa meva avui ens diuen que bé, que potser hi haurà quelcom de relantització de la economia, però en cap cas crisis ni recessió. Ja se sap un aterrisatge suau de l'economia.

Mentrestant, els diaris, les informacions econòmiques, les estadístiques parlen del contrari. Parlen de reducció de les ventes en un 30% respecte al més de març del 2007, que hi ha immobiliàries, promotores en suspensió de pagaments per valor de 3.000 M €, que Caixa Catalunya dirigida fins fa pocs mesos pel Sr. Narcís Serra, Ex Ministre del PSOE i destacat dirigent del PSC durant una llarga etapa, s'ha venut la seva participació d'Abertis per valor de 700 M€ degut a que avui ja no és un valor estratègic. Ahir era important però de cop, després de baixar a borsa tant durant l'any passat, ja no ho és! Que l'atur està pujant, que no es comencen nous pisos, que està augmentant exponencial ment la morositat a les entitats financers i així, una llarga llista.

Estic al migdia i, ho confesso, vaig mig marejat. Ahir a la nit deien blanc, ara diuen que bé, potser si que notarem quelcom Peró vaja, res de l'altra món i les estadístiques i premsa escrita no ho pinten més negre perquè la tinta no ho permet.

M'he begut un bon got d'aigua i m'he pres una aspirina, la veritat és que no me'n sortia tot sol. Estava dubtant entre anar al metge o anar al manicomi perquè clar potser sóc jo el que no vaig a l'hora.
Però de cop, l'aspirina a fet una efecte i ja em començo a situar: Haig de dir que em sap greu però senyors, prou de prendrem el pèl. Ni metges, ni aspirines, ni manicomis!

El Sr. Oliu, en la presentació de resultats de l'entitat que ell presideix- el Banc de Sabadell-, va enlluernar als accionistes amb un augment de només el 34% del pay out, dividends a càrrec de l'exercici anterior i, com si res, després anuncia que cancel·len el pla estratègic de creixement orgànic de l'entitat i que passaran d'obrir no sé quantes oficines a només 8 en tot el món - dit en boca petita, a l'Estat Espanyol-. Però no deien que tot anava tan bé? Ara els hi donaré una de les meves aspirines que són fabuloses.

El Sr. Rato, que deu saber quelcom del tema, Ex Ministre d'Economia amb el PP i Ex President del FMI, pronostica que la crisi que està venint, serà tan forta com la de la gran depressió, en el remots anys 30! Si si, 1930. Uf, jo no me'n recordo.

En tot cas, en una economia que construïa tants habitatges com Alemanya, França i Itàlia juntes, que ara es normalitzi la situació no és quelcom rar, que tingui un dèficit per compte corrent del 10% no és perquè si, que tingui una inflació de els més altes d'Europa no és perquè si, que tingui uns augments de productivitat tan baixos com 0 no és perquè si, que el 60% de les famílies estigui endeutada amb un crèdit hipotecari vol dir algo, que amb pocs mesos augmenti la morositat tan ràpid vol dir algo, que el consum intern baixi tan ràpid vol dir algo, que des de l'octubre passat a l'Estat s'ha incrementat l'atur en 300.000 persones vol dir algo, que...

Lo rar senyors, són les paraules d'alguns dirigents que ens volen confondre, segurament, perquè no s'han pres l'aspirina. Segurament amb tota la bona fe del món.

És allò de tot pel poble però sense el poble! Però..., tu calla!

dimecres, 19 de març del 2008

FMI busca feina, algú pot oferir-li?

Xina, nou actor destacat en les relacions internacionals.

Ahir a la tarda, juntament amb uns companys de la universitat,vaig assistir a una conferència a la Casa Àsia, la qual haig de dir, va estar a la altura de les circumstàncies.
Com a convidats, trobem el Sr.Sala i Martin, el Sr.Piqué, el President de Técnicas Reunidas, i altres vinguts expressament des dels EUA i la Xina per tal acte.
Entre l' auditori, tan limitat per les ínfimes dimensions de la sala, trobaven gent de l'anomendada societat civil de renom com, el Sr. Miquel Valls President de la Cambra de Comerç de Barcelona, el Sr. Joan Rigol membre de l'UDC i ex president del Parlament de Catalunya, el Sr. Narcís Serra ex vicepresident del govern central amb el PSOE o ex president de Caixa Catalunya, i així cònsols, ex ambaixadors i, nosaltres!

La veritat és que sorprèn que un acte com el d'ahir, amb tantes personalitats destacades, ja no només del món professional, sinó també del món acadèmic, no hi hagués un auditori per a les circumstàncies. Quina llàstima!

En tot cas, no em deixaré perdre, si es que sorgeix una altra oportunitat, una conferència com la d'ahir.

Xina ja ha despertat, però quin serà el seu paper en el món d'aquí a 10 anys?

Segur que tindrem oportunitat de poder escoltar ponents com els d'ahir analitzant el què creuen que passarà. En tot cas, la realitat ens diu que el gegant xinès té molta gana i per això, la eficaç i silenciosa diplomàcia xinesa, està buscant socis estables que el recolzin institucionalment arreu del món. Sinó com s'entén l importància d'Africa en les seves relacions diplomàtiques o Amèrica Llatina?

Es tal la gana de la Xina, no només en l'importació de matèries primes o energia, sinó també i creixent avidesa per exportar a nous mercats tots els seus productes que ja no són només de baixa qualitat.
Xina ja competeix en productes de mitjana qualitat i per tant, està entrant amb competència amb altres països que se'ls suposa més avançats, com ara Mèxic.
Així, el paper del gegant asiàtic tot just es comença a desplegar.
Aquí va la primera, algú coneix Lenovo? Doncs bé, és la propietària d'IBM.
La segona,els països emergents, economies en vies de desenvolupament, ja són el 50% del PIB mundial. In crecento.

Atenció doncs al paper de la Xina en els propers anys i la "petita" Índia i Brasil - 1.000 i 800 milions d'habitants respectivament-.

FMI busca feina, algú pot oferir-li?

dilluns, 17 de març del 2008

Com pot ser?

Haig de reconèixer que el cafè se'm ha refredat! Per variar...

Avui, mentre feia el cafè obligat de ben dinat, he estant pensant, com caram es menja que amb la gran quantitat d'habitatges que s'han fet en aquest darrer temps a Catalunya i a la seva àrea d'influència tradicional no hagi trobat cap empresa amb seu operativa a Catalunya.

He fet, tot mirant al IBEX35, una llarga llista de les empreses que tenen relació amb el sector de la construcció i m'ha sortit aquesta llista: ACS, Ferrovial, SyV, Acciona, OHL i FCC.
Si algú en sap alguna més que m'ho digui, ja que no l'he vist.

Doncs bé, de totes elles cap ni una, si si, cap ni una, té seu social operativa a Catalunya.
Clar, llavors he estat preguntant-me, com és que amb la llarga llista de pisos, carreteres, trens, ports que tenim, com és que no hi ha cap empresa important que es guanyi la vida amb aquesta activitat i que tingui seu al Principat?

Jo tenia entès que la societat catalana és emprenedora, que sap negociar, que sempre ha tingut una predisposició gairebé diria innata pels negocis, perquè ha renunciat a guanyar aquestes ingestes quantitats de diners? Perquè clar, coneixeu algú que renuncii a guanyar-se la vida amb un negoci tan antic com és el de fer carreteres,vies de tren o autopistes?
Així, tot encuriosit m'he posat a mirar per aquí i per allà i he trobat una dada sorprenent; Els catalans van fer la primera línia de tren de l'Estat Espanyol, la que uneix Barcelona amb Mataró, per tant, no pot ser que les empreses catalanes no sapiguessin fer aquesta infraestructura, van ser pioners i amb èxit!

Què estrany... .

Després he estat indagant, com pot ser que tenint la primera autopista del Estat, la coneguda autopista del Mediterrani, la que uneix l'arc mediterrani, des del sud dels països catalans fins a França, que no tinguem una única empresa, que després de fer una autopista tan llarga i complexa, no hi hagi cap empresa catalana en el selectiu IBEX35 o en el EUROSTXX?.

Bé, sinó és per esperit emprenedor, -els catalans van fer la primera línia de tren regular, va passar pel seu territori ja fa uns quants anys la primera autopista del Estat, no és per manca de capital, el Banc Mundial va ser entre altres bancs, el que va finançar aquesta infraestructura- no sé per quin altra motiu no trobem empreses fortes amb seu operativa a Catalunya. Després d'anar a classes d'economia i aprovar-les no entenc res.

Potser és que els directius catalans no saben gestionar empreses, però clar, no pot ser, Catalunya exporta tota sola gairebé el 30% del total Estatal i les escoles de negocis de Barcelona estan plenes i estan en el top ten d'entre les millors del món. Es ben bé que no me'n surto! Si... .

Clar! Si és el Ministerio de Fomento, és a dir el govern espanyol, el que licita les obres, és qui decideix a qui li dóna l'adjudicació!! Lògica no l'equació ?. Bé Albert, bé! Puf...Quin mal de cap que tinc!

Ostres, torno a ser-hi amb les preguntes! I llavors em torno a preguntar: ¿ Però i per què no hi ha cap empresa catalana si els catalans tenen DNI i està documentat per fets que saben fer aquestes infraestructures tan o millor que els altres ?. Ara m'he tornat a perdre.

Si no és per experiència, per capacitat de gestió, per necessitats de béns públics, per capacitat d'inversió i tenim DNI espanyol...

...Com pot ser?

Me'n vaig de festa, algú s'apunta?

Avui, després d'un intens cap de setmana de festes i festucs, i relaxat després d'uns dies de treballs i exàmens, m'he preguntat, què puc fer aquest matí? Doncs m'he decidit a compartir amb vosaltres un constipat amb receptes del Sr. Keynes que hem estat estudiant a la université.

Comença així una llarg conte iniciat, benvolguts companys, amb el, puff...sistema de Bretton Woods, que, a mode de resum i sense ànim de sentar càtedra, és integrar cada cop més les economies i a on els moviments de capitals no entenguin de fronteres.
Està escrit i descrit, pel dret i pel revés, l' origen de l'actual crisis financera que, diuen alguns, arribarà a constipar a la resta dels sectors. Però, quin és l'origen de l'actual shock en les economies Occidentals?
No en els països o economies orientals, dites també en vies de desenvolupament ( Xina, Corea del Sud, India o Emirats Àrabs ).
Alguns diuen que el virus del constipat ve degut als forts vents generats en aquestes economies orientals en les quals s'han acumulat ingents quantitats de virus gràcies a les exportacions creixents dels últims anys i a la venda insesant de matèries primes ( p.e. petroli, blat, soja ). Doncs bé, tenim que aquestes economies han acumulat tal quantitat de massa monetària, anomenat divises, que clar, qualsevulla cosa han de fer. Es tal la quantitat amassada que ni ells mateixos són capaços de consumir i, com que les economies occidentals no saben només que gastar i ni rastre d' estalviar, en ho deixen i, per es colmu, com diu el del Barça, a preus gairebé regalats. Merci!

Total, que ens trobem que durant molts anys les economies dels països emergents ens estan deixant gran quantitat de liquiditat via sistema financer i a uns preus irrisoris, per la qual cosa, juntament amb l'emisió de diner fresc i molt econòmic, eren emissors de baixa inflació.
Però ara sembla que el que eren beneficis ja no ho és tant i el virus s'està entenent com una taca d'oli.

Els motius de la crisi econòmica o constipat dels EUA venen resumits per la (im)popular i conegudíssima paraula subprime, i per la crisis que està patint el sector de la construcció i millor dit habitatge.
Per fer-nos una idea del que els analistes ens diuen cada dia m'he quedat només amb aquestes dades que per a mi parlen soles:
El subsector de l'habitatge en els EUA té una proporció en el total del PIB del 4-5% . El dèficit exterior, és dir, el que exporten menys el que importen, està xifrada al voltant del 6% del PIB i, si amb això no n'hi ha prou, trobem un dèficit fiscal que els analistes diuen que és força elevat. Quin panorama no?

Aquí ve l'Aznar quan ens diu que la seva estimada Espanya va bién. Agafo paper i llapis i, som-hi!
L' Estat Espanyol es troba, segons la majoria dels analistes, en l'inici de la recessió econòmica, és a dir, que no creixerà i per tant, no generarà nous llocs de treball sinó que en perdrà. Per l'estructura de l'economia del Sr.Aznar quan es creix per sota del llindar del 3% es perden llocs de treball. Es una economia de mà d'obra intensiva, és a dir, poc productiva.
Bé, havíem dit que l'habitatge arriba a tenir entre un 4-5% del PIB del EUA, a l'Estat del tot va bé, esta xifrat entre el 9-10% del total del PIB. L'any passat es van iniciar 637.000 habitatges, i per aquest any es preveuen construir al voltant de 200.000 nous habitatges. Es a dir, tornarem als valors de 1993, la última crisis econòmica de l'Estat. Si amb això no en tenim prou, dèiem que el dèficit exterior de l'economia dels EUA i que tan preocupa a l'administració Bush, està en el top ten, aquí, no només estan en el top ten, sinó que ha guanyat el mundial de clubs, és a dir, número 1 del top ten! España va bién!
Si si, és l' Estat amb més dèficit exterior del món de l'OCDE. Si hi sumem que el Banc d' Espanya i el ministre Solbes ja no poden devaluar la moneda tal i com van fer en 3 ocasions en la dècada del 90... .
Els EUA han devaluat la seva moneda un 30% respecte al EURO en poc temps i la nostra, la Pess ai, Euro no para d'augmentar respecte altres divises. Es calcula que s'hauria de devaluar l' euro com a mínim un 20% per poder tornar a incentivar les exportacions i reduir les importacions, és a dir, capgirar la balança comercial per compte corrent, per depurar aquest desequilibri. Com que això no és possible, l'únic invent és dir a la gent que no compri tant i que estalvii, casi res... .

Quina impotència!

No no, hi ha un consol, en un món globalitzat com l'actual el nivell de vida d'un Estat mai baixarà per sota de la seva productivitat. Només és qüestió de quina part de l'economia dóna millors resultats. Per això parlem d'inversions productives, educació tècnica, investigació i desenvolupament. Cara'm, si és el què hem estat fent fins ara!
Tranquils, ara vindrà el superkeynes o supersolves i farà moltes carreteres i crearà molts llocs de treball... però a Madrid. España va bien!

Me'n vaig de festa, algú s'apunta?

dimarts, 11 de març del 2008

In útil ?

Com a futur politòleg, us podeu imaginar que les eleccions han sigut per a mi una petita gran festa. Petita perquè forma part del joc electoral exercir el dret a vot, gran perquè és molt el que està en joc. Els electors, el poble tria els seus candidats al Parlament. Tècnicament se'n diu democràcia representativa, és a dir, els electors triem els nostres representants.

Els qui són pacients i no tenen més remei que escoltar-me, saben que els catalans ens hi jugàvem molt anant a votar en les eleccions del post passat diumenge. M'explic arè.

Jo deia, hi ho segueixo dient i afirmant ara, que els resultats de les urnes decidiran molt, tant, que en menys de 14 hores ja tenim el primer sisme polític important en clau catalana.

Ens jugàvem respecte com a poble, ens juguem el govern a la Generalitat de Catalunya, ens juguem unes noves relacions entre Estat central i autonòmic, ens juguem el futur polític de la federació nacionalista,ens juguem,... .

Es tant el que esta en joc que un moviment, unes paraules mal calibrades, poden produir un daltabaix en l'estabilitat del govern presidit pel Molt Honorable Sr. Montilla.

Doncs bé, atens al que passarà en les pròximes setmanes perquè venen calentes. Pròxima cita, formació del nou govern i els acords estabilitat parlamentaria que busca Zapatero. Següent parada, l'olla de grills que es preveu en el congrés d'ERC del mes de juny .

Es públic que hi ha un descontentament i un desconcert entre el electorat nacionalista, només cal mirar l'abstenció i els mals resultats dels dos partits que defensen el nostre País.
Les paraules del Sr. Mas són prou el·loquents " mirin el mal que ha fet la pèrdua de 5 diputats per part d' ERC a la Cambra Baixa de les Corts Espanyoles" . Per tant, que n0 ens vulguin maquillar els mals resultats electorals en nom del Bipartidisme o no sé què, adduint que han sigut unes eleccions en les quals la gent ha utilitzat el vot útil per la por al PP. Tan poc val ERC com a partit?, és que és un partit in útil ?. Permeteu-m'he l'expressió, però quan sento les declaracions dels líders del partit dient el que diuen sembla que sigui això, un partit in útil.
Amb tot, això no vol dir que CiU no hagi de fer una auto reflexió ja que, no podem dir que hagin sigut uns bons resultats per a ells.

Els mals resultats d'ERC venen perquè avui son independentistes, de dia diuen que són d'esquerres i de nit fan president al Molt Honorable Sr. Montilla com a clar perdedor de les eleccions al Parlament de Catalunya. Tota una gincama. Per no dir que volen transmetre seriositat, rigor, estabilitat, cohesió de partit, disciplina i que volen treure'li molt legítimament l'electorat de centre de CiU. Somiar és gratis, de fet, fins i tot ho faig jo!

Per tant, als senyors dirigents d'ERC se'ls hi ha girat tanta feina que han d'anar en compte perquè tal i com he dit anteriorment, quan mous una fitxa en aquest puzle tan complicat com la política, en pots sortir molt mal parat.

Sóc d'aquells que crec, ho escric avui i sense embuts, que el tripartit no durara tota la legislatura.

Sóc d'aquells que pensa que ERC tornarà a la cova després de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Fins que no canviïn el sistema assembleari de partit no faran res de res. No cal dir que la roba bruta s'ha de rentar a casa, no al pati comunitari.

El poder és el poder, i tothom quan el te si acostuma i no el vol deixar anar. Que ningú es pensi que el Sr. Puigercós ha deixat una conselleria com la de Governació per anar a controlar les aigües al partit. Si algú ho creu, el temps li demostrarà que d'això res de res, ha anat a controlar les Aigües que l 'apuntaven a ell per desviar les i dirigir les cap al riu del Carod... .

Els d'ICV esquerra verda i alternativa, juguen a una altra lliga. Per tant, no voldria adormir els pocs que deuen quedar desperts.


CiU te una nova oportunitat per retornar a liderar el catalanisme i fer del pal del paller el nou motor de progrés i futur. Potser la Casa Gran del Catalanisme pot ser una gran oportunitat.

Penso que CiU tornarà a ser el que era perquè és el que sociologicament s'assembla més al poble català. Així, sense pressa però amb calma, ha començat el compte enrere per liderar la Generalitat i deixar enrere els experiments que tants mal de cap ha portat a Catalunya.

Alguns diuen que CiU hauria de fer una coalició amb els d'ERC però vist avui com tenen el pati i els problemes que tenen, potser que ho deixem per un temps. Amb el PP, CiU tindria un altra problema. Els electors catalanistes no entendrien un pacte amb una direcció que discrimina i utilitza Catalunya com a camp de tir. Els ciutadans demanen solucions, projectes, idees, estabilitat. No volen problemes, baralles internes, lleis absurdes, radicalismes.

Per tant, la llum al final del túnel comença a visllumbrar-se, potser avui , potser demà tornarem a ser allà a on hauríem de ser. Lluitar per tornar a ser un dels millors països d'Europa.




dijous, 6 de març del 2008

Vull volar amunt




Ben bé, quan parlem d' aeroports de què estem parlant?

No fa gaires dies vaig poder assisitir a una conferència el ponent de la qual va ser en Ramon Tremosa. Potser molts de vosaltres no el coneixeu i d'altres hi esteu molt familiaritzats, és catedràtic de la UB de teoria economica i autor de varis llibres, l' últim dels quals és Catalunya serà logística o no serà. El cas és que en els temps que corren, sentir en directe una veu tan reconeguda no és pas exercici fàcil.

Així, en un acte pedagògic i, cal dir-ho, pragmàtic com el qui més, ens va delaitar amb una llarga llista d' arguments del per què els aeroports, no només el de Barcelona, sinó també els de Girona, Reus i Sabadell han de tenir un paper destacat, rellevant diria jo, en el desenvolupament del principat i en la competitivitat del País.

Quan algú té l'osadia d'escoltar-me, sempre dic que els polítics no fan accions només per comprar vots amb el menys cost possible, no!.

En el debat estatutari, el del aprovaré el estatuto que apruebe el Parlament , no és baladí, és molt més del que molts de nosaltres pensem. El contingut que es va negociar entre els diferents grups parlamentaris del Parlament de Catalunya va incloure entre moltes altres coses necessàries, la transfrerència del sistema aeroportuari a la Generalitat de Catalunya. Molts es deurein pensar, i ara aquests polítics per què volen gestionar els aeroports ?.

La resposta és molt simple. Perquè hi ha molt en joc.


Algú s'ha preguntat quin és l'impacte econòmic que genera la fira de Barcelona ?

Sabeu quin impacte té per l'economia catalana tenir el port de Barcelona com a líder indiscutible del Mediterrani en turisme de creuers?

Quants llocs de treball en depenen de tenir unes connexions directes arreu dels continents?

Algú em sap dir, a part de la comoditat de tenir un aeroport pròxim que et porti a destí, l'impacte econòmic que té per a les nostres empreses alhora de fer negocis - per exemple, anar a visitar clients - ?.

Penseu que el trànsit a l'aeroport del Prat és 50 % negocis, 50% oci.

Algú em pot dir quin impacte té per a la logística tenir un aeroport i un port com el de Barcelona ben comunicats?

Sabeu quantes families en viuen directement d'aquest negoci de la logística?


Totes aquestes respostes a Madrid, seu de totes les empreses que gestionen aquest negoci, les saben molt bé.

Mira si ho saben bé els senyors funcionaris d' AENA, el ens gestor de tots els aeroports de l'Estat Esapnyol, que durant el període 1992- 2004 ha invertit a Barajas el 57,8% de la seva inversió total, quan el volum de trànsit de Barajas és del 22,2% del total Estatal. I Barcelona?
Els funcionaris de Madrid, ho saben tan bé, tenen tan ben calculat el impacte econòmic que suposa tenir un aeroport com el de Barajas en la Comunitat de Madrid, que calculen que aquest serà en pocs anys el 10% del PIB de la comunitat! Ara enteneu perquè Iberia, l' aerolínia de Bandera, està replegant els seus vols de Barcelona i els centralitza a Madrid-Barajas?

Ho heu llegit bé, un 10% de tota la riquesa generada a la comunitat de Madrid. Les dades parlen soles. Mira si ho saben bé que els d'AENA - ens gestor depenent del Ministerio de Fomento- no publiquen les dades auditades de beneficis i pèrdues dels aeroports que gestiona, és a dir, tots els aeroports de l'Estat. No fos cas que es publiqués que l'aeroport del Prat té aproximadament, segons alguns analistes reputats, uns 100 M€ de beneficis. Atenció, només d'aeroport del Prat! Girona-Costa Brava i Reus a part!

Us imagieu que tots aquests diners els reinvertissim en la xarxa dels aeroports catalans. Parlem de 16.000.000.000 Milions de les antigues pessetes.

Hi ha molt en joc i cal que entre tots posem el nostre gra de sorra per tal de poder volar amunt.

dilluns, 3 de març del 2008

Demà em podrè dutxar!

Fa uns dies, tot mirant el cel em preguntava perquè no plovia. De fet, m'ho pregunto encara avui què és el que no hem fet bé.
Així, tot mirant el cel estrellat em vaig preguntar per què no plovien les inversions pertinents per mitigar els efectes de la falta de tal recurs i, ja posat en matèria i, una mica somnàmbul, ho haig de confessar, vaig dir-me, segur que hi haurà des de les institucions públiques molta gent pensant com resoldre el petit problema. Mai millor dit.

Pel matí, resacós de tantes preguntes sense resposta em trobo amb alguna sorpresa al meu enigma que no em deixava dormir.
En els mitjans de comunicació, surt publicat que una petita i inapreciable fuita d'aigua perd diàriament el consum equivalent a 177.000 persones. És del tot insignificant aquesta quantitat i més saben que des de la nostra Generalitat de Catalunya ens poden posar una multa per netejar el cotxe al pàrquing de casa, ja que, diuen, és malgastar o malbaratar l'aigua. Tenen tota la raó.

El més curiós del cas, és que jo no el netejo per por de sortir fotografiat i seguidament sancionat per aquesta barbaritat ecològica. Qui m'ho hauria dit a mi!. Si netejo el cotxe amb aigua sóc infractor i senyalat per delicte contra el medi ambient.

Uf, quin matí!

Hi ha una altra cosa que agrairia si algú em pot ajudar: el conte va així:

Des del govern central del Estat Espanyol ens diuen que Catalunya pateix un dèficit estructural d'un recurs tan apreciat com és l'electricitat, no l'aigua, i que correm el perill imminent de quedar-nos sense ella si no fem urgentment una nova línia que enllaci amb la veïna França. És l'anomendada MAT.
Jo, ignorant com sóc, no entenc com és que el principat, tenint 3 centrals nuclears en ple rendiment, - Vandellòs I, AscóI i AscóII, amén de les centrals tèrmiques, hidroelèctriques, solars, de cicle combinat,entre d'altres, patim un dèficit estructural de tal energia que ens pot escanyar el creixement econòmic i, per tant, la prosperitat del País. Gràcies.
Com a ciutadà, hem pregunto, ¿ com és que si que podem i hem de fer una línia d'alta tensió, en ares de prevenir un futur desastrós per les famílies i empreses catalanes i no un trasvessament del Roine cap a Catalunya, que pel que sembla no comporta problemes per ningú; però jo, no puc netejar el meu cotxe. En tot cas, espero que demà em pugui dutxar!

Així, em mostro un cop més, agraït els nostres "governs" de la Generalitat de Catalunya per la seva gran tasca de govern de progrés i catalanitat. Uns aprovant un projecte nacional d'infraestructures, atenció, nacional no de partit, en el que inclou la ja mencionada MAT i després se'n van a Perpinyà en una manifestació de rebuig a tal proposta, altres, al capdavant de la flamant conselleria de relacions institucionals, es posicionen obertament contra l'anella orbital del Vallès i es deixen pel camí, com aquell que perd una garrafa, el consum diari d'aigua de 177.000 persones que, per posar un petit símil, és el consum diari de tota la ciutat de Lleida i, ja acabo,no voldria aborrir al personal, altres parlen de fets i no paraules, com per exemple, l'amiga inestimable, ho heu encertat, la Renfe, vagues - metges, educació pública, TMB -, potser el Carmel o ... . Estic totalment d'acord, fets, no paraules! Així, gràcies als governs de progrés, demà em podré dutxar! Això si que és progressar.

dijous, 28 de febrer del 2008

Cal guanyar el partit

Segurament, tots i cadascú de nosaltres té les seves raons per anar a votar. En tot cas, encara queden força dies per poder exercir el nostra dret democràtic i lliure.

Molts encara no saben avui si aniran a votar, quin partit és el millor per tal de defensar els seus interessos i si, anant a votar a uns o els altres millorarà la seva situació.

Doncs bé, tots estem d'acord en que el nostre futur com a catalans no es decideix, avui en dia, en el parlament més antic d'Europa, si si, ho heu sentit bé.

Per tal que la societat a on vivim les coses funcionin raonablement bé i hi hagi una estabilitat, jurídica, legal, política, a on tot estigui més o menys ben definit d'entrada,es van crear unes institucions i els liberals van idear un sistema molt pràctic, una constitució on fos la norma suprema de totes les lleis i tots estiguéssim subjectes a ella. Aquesta norma suprema d'on emanen tots els poders està votada i referendada pel poble d'aquella comunitat política. Cal notar que no vull dir que sigui una norma inamovible, sinó que com tot a la vida, cal modificar-la quan la societat així ho demanda a través dels seus representants. És a dir, si les lleis estan fetes pels homes i per a ells, s'han d'adaptar a les circumstàncies.

Doncs bé, com que el poble català va perdre al 1714 les seves llibertats, ara no tenim una constitució, tot i ser cert que tenim un estat-ut .

Així, molts creuen i amb certa lògica actuen dient que ells veuen aquestes eleccions com a quelcom aliè i, per tant, no es senten responsables del què allà succeeixi - s'enten a les institucions del Estat Espanyol- ni moral ni èticament subjectes a tals normes.

Com podem imaginar, des de la pèrdua de les llibertats com a poble, no és així, i ara tot passa per la constitució i els articles que de la mateixa se'n deriven.

Per tant, com a comunitat política i nacional, hem de exercir el nostra dret com a ciutadans de ple dret i exercir la nostra responsabilitat per tal que el pròxim govern sigui sensible a les nostres demandes i necessitats. Cal que un govern d'àmbit no català estigui condicionat per nosaltres, en que siguem els catalans, a través dels nostres representants, qui tinguem la paella pel mànec.

Les nostres famílies, el nostre futur, les nostres vacances, l' economia, les universitats, l'IVA, l' IRPF, les infraestructures, tot, en més o menys grau, es juga en les decisions que se'n deriven de les institucions centrals del Estat. Posaré exemples:

Aeroport: Ibèria ens està condicionant d'una manera molt notable el nostre creixement i de la ubicació de grans empreses. La comunitat de Madrid calcula que l'aeroport de Barajas genera el 10% del seu PIB. És a dir, que de tot el que genera la Comunitat de Madrid, un 10% és gràcies a l'activitat del aeroport. Les dades són oficials. L'empresa Kellogg's se'n ha anat a Madrid, una farmacèutica americana no es va instal·lar a Barcelona per les mateixes raons. I així una llarga llista. Algú ha calculat els diners que l'economia catalana, i les seves famílies deixen d'ingressar?

Cal que els partits catalans siguin decisius a Madrid i que no juguin amb nosaltres.

IRPF: Algú hem pot dir si la Generalitat de Catalunya pot recaptar com ho fa l'hisenda basca o la Navarra governada per la UPN ( marca blanca del PP) els diners dels ciutadans de Catalunya? Això, si es vol canviar, s'ha d'aprovar a les Corts Espanyoles.

Impost de Societat: El nostre teixit empresarial està format per PIMES, doncs bé, una reducció important en el impost de societats les farà molt més competitives juntament amb instruments fiscals adients per tals fins.



Així, una llarga llista per decidir-nos anar a votar. Tenim i hem de confiar en la nostra gent, són gent preparada i il·lustrada per prendre les millors decisions en benefici nostre. Que ningú decideixi per tu! Decideix el què és el millor per tu i la teva gent!



La lliga és juga allà, per tant, si estem jugant el partit, no podem canviar les normes a mitja part.

Cal que guanyem primer el partit per guanyar la lliga, després ja decidirem!. Ara, cal guanyar aquest partit i amb golejada. Cal que els catalans anem a decidir tots per poder viure millor! Cal anar a votar.

Eleccions als EUA

M'estreno avui al blog escrivint sobre quelcom que ens condicionarà tan la vida, les eleccions al mes de novembre als EUA.


Tot i que res és comparable, deixeu-m'he fer un petit símil entre els debats Obama-Clinton i els de Rajoy-Zapatero.

Els primers parlen de les futures generacions, del què volen que sigui el seu país al dia de demà, parlen del què volen fer si surten guanyadors en política interior i exterior, sanitat, pensions, economia, educació, etc. És just dir que proposen poc però molt per a ésser a unes primaries. Com veiem són uns debats netament més democràtics i intel·lectuals que els que patim a l'Estat Espanyol. Aquí, sistema parlamentari, no presidencial com els dels EUA, amb una fragmentació electoral força elevada, només hi participen 2 dels més de 7 partits presents a les Corts Espanyoles - Congrès i Senat- , els hegemònics. Debat agri i buit de contingut, tensionat i de memòria històrica per oblidar és el que ens il·lustren els candidats espanyols. Ens van fer palés sobre el perquè les coses van com van a l'Estat Espanyol. Tendències centrípetes i uniformadores, de rigor intel·lectual ausent - potser el què demanda el públic espanyol - i, com la nit al dia, semblant al dels debats del EUA. i, ja per acabar, el tema clau, l'acumulació sistemàtica de mentides per part dels dos candidats a formar govern el pròxim 9 de març. No hi ha més cec que aquell que no vol veure.


Així, les primaries als EUA s'estan encaminant cap a unes eleccions generals on, cada cop sembla més clar, serà McCain vs Obama o Obama vs McCain.

Ara us preguntareu si és que sóc futuròleg. No!

En la vida i sobretot en la política, hi ha una màxima que diu: Perdono però no oblido. Tal qual. Els mass media dels EUA estan en guerra amb la dinastia Clinton i els barons si sumen. A aquí, cal sumari el crasso error de l' equip de campanya electoral de la senyora Clinton, on van preveure unes primaries sense rivalitat i pur formalisme democràtic. El granet Obama, si se'm permet l'expressió, va ser del tot inesperat i imprevist.

Aquí, cal sumar-hi que les eleccions presidencials als EUA, amb el sistema ja mencionat de les primàries, és comença entrant a l'escenari pels dos extrems, o bé per l'esquerra ( partit demòcrata ) o bé per la dreta ( partit republicà ) i s'acaba pel centre, amb la moderació en les generals. Això, ho estant fent molt bé els altres candidats McCain - republicà- i Obama -demòcrata- però no la Sr. Hillary, la qual li van preparar un discurs presidenciable, de centre, i saltant-se totes les normes no escrites del ascens a la carrera per a la Casa Blanca, el qual hauria de ser netament d'esquerres o centre esquerra.

Per tant, vist el panorama, estan saltant des de fa dies les alarmes en el partit de centre-esquerra on veuen que la marca demòcrata s'està debilitant - dividint- i allargant més del compte el procés d'elecció del seu candidat a les presidenciables. Per tant, és de preveure que abans de finals de març o inclús abans tinguem el candidat demòcrata batallant per la vistòria vers el candidat exmilitar McCain.

Per què veig com a guanyador pel partit demòcrata Obama?. El pròxim escrit en parlaré.