In útil ?

Com a futur politòleg, us podeu imaginar que les eleccions han sigut per a mi una petita gran festa. Petita perquè forma part del joc electoral exercir el dret a vot, gran perquè és molt el que està en joc. Els electors, el poble tria els seus candidats al Parlament. Tècnicament se'n diu democràcia representativa, és a dir, els electors triem els nostres representants.

Els qui són pacients i no tenen més remei que escoltar-me, saben que els catalans ens hi jugàvem molt anant a votar en les eleccions del post passat diumenge. M'explic arè.

Jo deia, hi ho segueixo dient i afirmant ara, que els resultats de les urnes decidiran molt, tant, que en menys de 14 hores ja tenim el primer sisme polític important en clau catalana.

Ens jugàvem respecte com a poble, ens juguem el govern a la Generalitat de Catalunya, ens juguem unes noves relacions entre Estat central i autonòmic, ens juguem el futur polític de la federació nacionalista,ens juguem,... .

Es tant el que esta en joc que un moviment, unes paraules mal calibrades, poden produir un daltabaix en l'estabilitat del govern presidit pel Molt Honorable Sr. Montilla.

Doncs bé, atens al que passarà en les pròximes setmanes perquè venen calentes. Pròxima cita, formació del nou govern i els acords estabilitat parlamentaria que busca Zapatero. Següent parada, l'olla de grills que es preveu en el congrés d'ERC del mes de juny .

Es públic que hi ha un descontentament i un desconcert entre el electorat nacionalista, només cal mirar l'abstenció i els mals resultats dels dos partits que defensen el nostre País.
Les paraules del Sr. Mas són prou el·loquents " mirin el mal que ha fet la pèrdua de 5 diputats per part d' ERC a la Cambra Baixa de les Corts Espanyoles" . Per tant, que n0 ens vulguin maquillar els mals resultats electorals en nom del Bipartidisme o no sé què, adduint que han sigut unes eleccions en les quals la gent ha utilitzat el vot útil per la por al PP. Tan poc val ERC com a partit?, és que és un partit in útil ?. Permeteu-m'he l'expressió, però quan sento les declaracions dels líders del partit dient el que diuen sembla que sigui això, un partit in útil.
Amb tot, això no vol dir que CiU no hagi de fer una auto reflexió ja que, no podem dir que hagin sigut uns bons resultats per a ells.

Els mals resultats d'ERC venen perquè avui son independentistes, de dia diuen que són d'esquerres i de nit fan president al Molt Honorable Sr. Montilla com a clar perdedor de les eleccions al Parlament de Catalunya. Tota una gincama. Per no dir que volen transmetre seriositat, rigor, estabilitat, cohesió de partit, disciplina i que volen treure'li molt legítimament l'electorat de centre de CiU. Somiar és gratis, de fet, fins i tot ho faig jo!

Per tant, als senyors dirigents d'ERC se'ls hi ha girat tanta feina que han d'anar en compte perquè tal i com he dit anteriorment, quan mous una fitxa en aquest puzle tan complicat com la política, en pots sortir molt mal parat.

Sóc d'aquells que crec, ho escric avui i sense embuts, que el tripartit no durara tota la legislatura.

Sóc d'aquells que pensa que ERC tornarà a la cova després de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Fins que no canviïn el sistema assembleari de partit no faran res de res. No cal dir que la roba bruta s'ha de rentar a casa, no al pati comunitari.

El poder és el poder, i tothom quan el te si acostuma i no el vol deixar anar. Que ningú es pensi que el Sr. Puigercós ha deixat una conselleria com la de Governació per anar a controlar les aigües al partit. Si algú ho creu, el temps li demostrarà que d'això res de res, ha anat a controlar les Aigües que l 'apuntaven a ell per desviar les i dirigir les cap al riu del Carod... .

Els d'ICV esquerra verda i alternativa, juguen a una altra lliga. Per tant, no voldria adormir els pocs que deuen quedar desperts.


CiU te una nova oportunitat per retornar a liderar el catalanisme i fer del pal del paller el nou motor de progrés i futur. Potser la Casa Gran del Catalanisme pot ser una gran oportunitat.

Penso que CiU tornarà a ser el que era perquè és el que sociologicament s'assembla més al poble català. Així, sense pressa però amb calma, ha començat el compte enrere per liderar la Generalitat i deixar enrere els experiments que tants mal de cap ha portat a Catalunya.

Alguns diuen que CiU hauria de fer una coalició amb els d'ERC però vist avui com tenen el pati i els problemes que tenen, potser que ho deixem per un temps. Amb el PP, CiU tindria un altra problema. Els electors catalanistes no entendrien un pacte amb una direcció que discrimina i utilitza Catalunya com a camp de tir. Els ciutadans demanen solucions, projectes, idees, estabilitat. No volen problemes, baralles internes, lleis absurdes, radicalismes.

Per tant, la llum al final del túnel comença a visllumbrar-se, potser avui , potser demà tornarem a ser allà a on hauríem de ser. Lluitar per tornar a ser un dels millors països d'Europa.