dimarts, 6 de maig del 2008

El meu primer discurs polític!

Bona tarda,


Deixeu-me que us agraeixi la vostra presència i que em doneu la possibilitat de poder-vos explicar el perquè de la nostra coneguda postura negativa als transvasaments.

Sé que per a molts de vosaltres, afectats de primera mà, no veieu amb bons ulls la nostra postura. Ho sé. Però també sé que ha vegades no ens hem explicat bé i que oportunitats com les que ens heu donat avui no passen cada dia.

No sóc aquí per fer discursos morals, no sóc aquí per fer discursos per cada bé, us ho dic de tot cor: sóc aquí per donar resposta allò que importa, allò que ens importa.
Espero, sincerament, que després de les meves paraules entengueu el perquè de la nostra postura.

El nostra país, com sabeu, té un clima mediterrani. Estem a la mediterrània, zona, com molt bé ens recorden els milions de turistes cada estiu, privilegiada.
Amb tot, deixeu-m’ho dir-ho, el nostra clima, fa que tinguem, com molt bé ens recorda l’ història, èpoques molt humides i altres de seques i amb incendis.

Sé que ara molts de vosaltres us podeu estar preguntat: què heu estat fent el polítics tot aquest temps sabent del clima que tenim!!

Ningú està content d’aquesta situació i menys vosaltres. Sense que serveixi de precedent i sense voler treure’m responsabilitats, és just dir que és tan greu la situació que avui en dia ningú nega el canvi climàtic. Ni el lobby més influent dels EUA ja no ho nega.

Amb això que us vull dir?

Doncs que el món està canviant molt ràpid i nosaltres, com que no el podem canviar, ens hem d’adaptar a ell. Ens hem d’adaptar al més ràpid possible. Tal i com ens diuen els experts en el tema, el clima del mediterrani serà cada cop més advers, amb estius més llargs i secs, primaveres tardors i hiverns més seques i càlids.
Els nostres rius, dels més caudalosos als que ho són menys, se’n estan ressentint, i molt! Mireu les dades que tinc aquí amb mi! Tinc la mitja dels últims 10 anys dels embassaments de la conca interna i del Ebre. Els números parlen sols. Estem immersos en una de les sequeres més greus dels últims 30 anys!

Per tot això, nosaltres entenem que cal una nova manera de fer amb els recursos escassos del nostre país. Una nova manera d’utilitzar l’aigua, de fer places, de fer jardins, en definitiva, d’ordenar el territori, etc.
I és aquí a on cal centrar el debat. Cal fer un debat sense demagògies, parlant clar, amb sentit de país i a on totes les veus hi siguin presents. Com avui. Nosaltres, amb tota l’humilitat que requereix el tema, només demanem adoptar polítiques de futur. No pedaços!

Per tot això, us he agraït que em rebéssiu i que omplíssiu aquesta sala. Perquè sou els primers perjudicats pel canvi climàtic. Però sou els primers en alçar la veu en nom dels altres, perquè és cosa de temps, hi haurà cada cop més persones afectades per la situació.

Nosaltres proposem un ús més racional de l’aigua. Polítiques a curt termini si! Però amb data de caducitat!

Apostem per una actuació, mitjançant vaixells, per tal de que ens portin aigua d’on sigui però essent, sempre, una actuació puntual. Ningú s’ha de quedar sense aigua! Visqui a on visqui! Això ho defensaré aquí i a on faci falta!

De què serveix fer un transvasament si d’aquí a 10 anys tornarem a tenir el mateix problema ? De que serveix dir que no passa res, que podem continuar igual que sempre quan res és igual?

Aquest és motiu de la nostra posició, de la nostra preocupació! Volem el millor per Catalunya i per la seva gent. I el que se’ns demana són decisions valentes, de futur, que tinguin visibilitat i coherència! Aquesta és la raó, aquesta és la nostra feina d’avui!

L’àrea de Barcelona ha augmentat en els últims 10 anys en més d’un milió d’habitants, Catalunya rep més turistes que habitants té, és a dir, rep més de 7 milions de turistes. Catalunya és una de les àrees més industrialitzades del sud d’Europa.
Tot això necessita d’aigua i, per tant, sabent que ara no disposem de la mateixa aigua que abans, hem d’apostar per noves i millors infraestructures.

Per això s’està a punt d’acabar la depuradora del Prat. És la més gran d’ Europa. Donarà servei a tota l’ àrea de Barcelona, la més deficitària. A més, nosaltres, tal i com he mencionat anteriorment, estem proposant un paquet de mesures que ajudin a solucionar el dèficit, el problema permanent d’aigua:
Nous usos de l’aigua, incentius a la millor eficiència en la distribució d’aigua, conscienciació social i noves i millors desalinitzadores.

Com us deia, d’aquí a un any, de fet menys i tot, tindrem la millor i més gran desalinitzadora d’Europa.
Entenc i en sóc partícip de que la situació no és fàcil, ho entenc i ho comprenc. És més, ho patim tots perquè entre tots fem aquest país.
Sé que és molt que us demani paciència, però deixeu-me que us digui que nosaltres, us ho puc ben assegurar, estem treballant molt, estem dedicant molts esforços a solucionar-ho.

Els propers anys, n’estic convençut, i ho dic solemnement davant de tots vosaltres, les mesures que nosaltres estem proposant pel debat seran les polítiques que es seguiran.

Perquè nosaltres no podem canviar el clima però en canvi si que podem adaptar-nos a ell.