Xina, nou actor destacat en les relacions internacionals.
Ahir a la tarda, juntament amb uns companys de la universitat,vaig assistir a una conferència a la Casa Àsia, la qual haig de dir, va estar a la altura de les circumstàncies.
Com a convidats, trobem el Sr.Sala i Martin, el Sr.Piqué, el President de Técnicas Reunidas, i altres vinguts expressament des dels EUA i la Xina per tal acte.
Entre l' auditori, tan limitat per les ínfimes dimensions de la sala, trobaven gent de l'anomendada societat civil de renom com, el Sr. Miquel Valls President de la Cambra de Comerç de Barcelona, el Sr. Joan Rigol membre de l'UDC i ex president del Parlament de Catalunya, el Sr. Narcís Serra ex vicepresident del govern central amb el PSOE o ex president de Caixa Catalunya, i així cònsols, ex ambaixadors i, nosaltres!
La veritat és que sorprèn que un acte com el d'ahir, amb tantes personalitats destacades, ja no només del món professional, sinó també del món acadèmic, no hi hagués un auditori per a les circumstàncies. Quina llàstima!
En tot cas, no em deixaré perdre, si es que sorgeix una altra oportunitat, una conferència com la d'ahir.
Xina ja ha despertat, però quin serà el seu paper en el món d'aquí a 10 anys?
Segur que tindrem oportunitat de poder escoltar ponents com els d'ahir analitzant el què creuen que passarà. En tot cas, la realitat ens diu que el gegant xinès té molta gana i per això, la eficaç i silenciosa diplomàcia xinesa, està buscant socis estables que el recolzin institucionalment arreu del món. Sinó com s'entén l importància d'Africa en les seves relacions diplomàtiques o Amèrica Llatina?
Es tal la gana de la Xina, no només en l'importació de matèries primes o energia, sinó també i creixent avidesa per exportar a nous mercats tots els seus productes que ja no són només de baixa qualitat.
Xina ja competeix en productes de mitjana qualitat i per tant, està entrant amb competència amb altres països que se'ls suposa més avançats, com ara Mèxic.
Així, el paper del gegant asiàtic tot just es comença a desplegar.
Aquí va la primera, algú coneix Lenovo? Doncs bé, és la propietària d'IBM.
La segona,els països emergents, economies en vies de desenvolupament, ja són el 50% del PIB mundial. In crecento.
Atenció doncs al paper de la Xina en els propers anys i la "petita" Índia i Brasil - 1.000 i 800 milions d'habitants respectivament-.
FMI busca feina, algú pot oferir-li?
dimecres, 19 de març del 2008
dilluns, 17 de març del 2008
Com pot ser?
Haig de reconèixer que el cafè se'm ha refredat! Per variar...
Avui, mentre feia el cafè obligat de ben dinat, he estant pensant, com caram es menja que amb la gran quantitat d'habitatges que s'han fet en aquest darrer temps a Catalunya i a la seva àrea d'influència tradicional no hagi trobat cap empresa amb seu operativa a Catalunya.
He fet, tot mirant al IBEX35, una llarga llista de les empreses que tenen relació amb el sector de la construcció i m'ha sortit aquesta llista: ACS, Ferrovial, SyV, Acciona, OHL i FCC.
Si algú en sap alguna més que m'ho digui, ja que no l'he vist.
Doncs bé, de totes elles cap ni una, si si, cap ni una, té seu social operativa a Catalunya.
Clar, llavors he estat preguntant-me, com és que amb la llarga llista de pisos, carreteres, trens, ports que tenim, com és que no hi ha cap empresa important que es guanyi la vida amb aquesta activitat i que tingui seu al Principat?
Jo tenia entès que la societat catalana és emprenedora, que sap negociar, que sempre ha tingut una predisposició gairebé diria innata pels negocis, perquè ha renunciat a guanyar aquestes ingestes quantitats de diners? Perquè clar, coneixeu algú que renuncii a guanyar-se la vida amb un negoci tan antic com és el de fer carreteres,vies de tren o autopistes?
Així, tot encuriosit m'he posat a mirar per aquí i per allà i he trobat una dada sorprenent; Els catalans van fer la primera línia de tren de l'Estat Espanyol, la que uneix Barcelona amb Mataró, per tant, no pot ser que les empreses catalanes no sapiguessin fer aquesta infraestructura, van ser pioners i amb èxit!
Què estrany... .
Després he estat indagant, com pot ser que tenint la primera autopista del Estat, la coneguda autopista del Mediterrani, la que uneix l'arc mediterrani, des del sud dels països catalans fins a França, que no tinguem una única empresa, que després de fer una autopista tan llarga i complexa, no hi hagi cap empresa catalana en el selectiu IBEX35 o en el EUROSTXX?.
Bé, sinó és per esperit emprenedor, -els catalans van fer la primera línia de tren regular, va passar pel seu territori ja fa uns quants anys la primera autopista del Estat, no és per manca de capital, el Banc Mundial va ser entre altres bancs, el que va finançar aquesta infraestructura- no sé per quin altra motiu no trobem empreses fortes amb seu operativa a Catalunya. Després d'anar a classes d'economia i aprovar-les no entenc res.
Potser és que els directius catalans no saben gestionar empreses, però clar, no pot ser, Catalunya exporta tota sola gairebé el 30% del total Estatal i les escoles de negocis de Barcelona estan plenes i estan en el top ten d'entre les millors del món. Es ben bé que no me'n surto! Si... .
Clar! Si és el Ministerio de Fomento, és a dir el govern espanyol, el que licita les obres, és qui decideix a qui li dóna l'adjudicació!! Lògica no l'equació ?. Bé Albert, bé! Puf...Quin mal de cap que tinc!
Ostres, torno a ser-hi amb les preguntes! I llavors em torno a preguntar: ¿ Però i per què no hi ha cap empresa catalana si els catalans tenen DNI i està documentat per fets que saben fer aquestes infraestructures tan o millor que els altres ?. Ara m'he tornat a perdre.
Si no és per experiència, per capacitat de gestió, per necessitats de béns públics, per capacitat d'inversió i tenim DNI espanyol...
...Com pot ser?
Avui, mentre feia el cafè obligat de ben dinat, he estant pensant, com caram es menja que amb la gran quantitat d'habitatges que s'han fet en aquest darrer temps a Catalunya i a la seva àrea d'influència tradicional no hagi trobat cap empresa amb seu operativa a Catalunya.
He fet, tot mirant al IBEX35, una llarga llista de les empreses que tenen relació amb el sector de la construcció i m'ha sortit aquesta llista: ACS, Ferrovial, SyV, Acciona, OHL i FCC.
Si algú en sap alguna més que m'ho digui, ja que no l'he vist.
Doncs bé, de totes elles cap ni una, si si, cap ni una, té seu social operativa a Catalunya.
Clar, llavors he estat preguntant-me, com és que amb la llarga llista de pisos, carreteres, trens, ports que tenim, com és que no hi ha cap empresa important que es guanyi la vida amb aquesta activitat i que tingui seu al Principat?
Jo tenia entès que la societat catalana és emprenedora, que sap negociar, que sempre ha tingut una predisposició gairebé diria innata pels negocis, perquè ha renunciat a guanyar aquestes ingestes quantitats de diners? Perquè clar, coneixeu algú que renuncii a guanyar-se la vida amb un negoci tan antic com és el de fer carreteres,vies de tren o autopistes?
Així, tot encuriosit m'he posat a mirar per aquí i per allà i he trobat una dada sorprenent; Els catalans van fer la primera línia de tren de l'Estat Espanyol, la que uneix Barcelona amb Mataró, per tant, no pot ser que les empreses catalanes no sapiguessin fer aquesta infraestructura, van ser pioners i amb èxit!
Què estrany... .
Després he estat indagant, com pot ser que tenint la primera autopista del Estat, la coneguda autopista del Mediterrani, la que uneix l'arc mediterrani, des del sud dels països catalans fins a França, que no tinguem una única empresa, que després de fer una autopista tan llarga i complexa, no hi hagi cap empresa catalana en el selectiu IBEX35 o en el EUROSTXX?.
Bé, sinó és per esperit emprenedor, -els catalans van fer la primera línia de tren regular, va passar pel seu territori ja fa uns quants anys la primera autopista del Estat, no és per manca de capital, el Banc Mundial va ser entre altres bancs, el que va finançar aquesta infraestructura- no sé per quin altra motiu no trobem empreses fortes amb seu operativa a Catalunya. Després d'anar a classes d'economia i aprovar-les no entenc res.
Potser és que els directius catalans no saben gestionar empreses, però clar, no pot ser, Catalunya exporta tota sola gairebé el 30% del total Estatal i les escoles de negocis de Barcelona estan plenes i estan en el top ten d'entre les millors del món. Es ben bé que no me'n surto! Si... .
Clar! Si és el Ministerio de Fomento, és a dir el govern espanyol, el que licita les obres, és qui decideix a qui li dóna l'adjudicació!! Lògica no l'equació ?. Bé Albert, bé! Puf...Quin mal de cap que tinc!
Ostres, torno a ser-hi amb les preguntes! I llavors em torno a preguntar: ¿ Però i per què no hi ha cap empresa catalana si els catalans tenen DNI i està documentat per fets que saben fer aquestes infraestructures tan o millor que els altres ?. Ara m'he tornat a perdre.
Si no és per experiència, per capacitat de gestió, per necessitats de béns públics, per capacitat d'inversió i tenim DNI espanyol...
...Com pot ser?
Me'n vaig de festa, algú s'apunta?
Avui, després d'un intens cap de setmana de festes i festucs, i relaxat després d'uns dies de treballs i exàmens, m'he preguntat, què puc fer aquest matí? Doncs m'he decidit a compartir amb vosaltres un constipat amb receptes del Sr. Keynes que hem estat estudiant a la université.
Comença així una llarg conte iniciat, benvolguts companys, amb el, puff...sistema de Bretton Woods, que, a mode de resum i sense ànim de sentar càtedra, és integrar cada cop més les economies i a on els moviments de capitals no entenguin de fronteres.
Està escrit i descrit, pel dret i pel revés, l' origen de l'actual crisis financera que, diuen alguns, arribarà a constipar a la resta dels sectors. Però, quin és l'origen de l'actual shock en les economies Occidentals?
No en els països o economies orientals, dites també en vies de desenvolupament ( Xina, Corea del Sud, India o Emirats Àrabs ).
Alguns diuen que el virus del constipat ve degut als forts vents generats en aquestes economies orientals en les quals s'han acumulat ingents quantitats de virus gràcies a les exportacions creixents dels últims anys i a la venda insesant de matèries primes ( p.e. petroli, blat, soja ). Doncs bé, tenim que aquestes economies han acumulat tal quantitat de massa monetària, anomenat divises, que clar, qualsevulla cosa han de fer. Es tal la quantitat amassada que ni ells mateixos són capaços de consumir i, com que les economies occidentals no saben només que gastar i ni rastre d' estalviar, en ho deixen i, per es colmu, com diu el del Barça, a preus gairebé regalats. Merci!
Total, que ens trobem que durant molts anys les economies dels països emergents ens estan deixant gran quantitat de liquiditat via sistema financer i a uns preus irrisoris, per la qual cosa, juntament amb l'emisió de diner fresc i molt econòmic, eren emissors de baixa inflació.
Però ara sembla que el que eren beneficis ja no ho és tant i el virus s'està entenent com una taca d'oli.
Els motius de la crisi econòmica o constipat dels EUA venen resumits per la (im)popular i conegudíssima paraula subprime, i per la crisis que està patint el sector de la construcció i millor dit habitatge.
Per fer-nos una idea del que els analistes ens diuen cada dia m'he quedat només amb aquestes dades que per a mi parlen soles:
El subsector de l'habitatge en els EUA té una proporció en el total del PIB del 4-5% . El dèficit exterior, és dir, el que exporten menys el que importen, està xifrada al voltant del 6% del PIB i, si amb això no n'hi ha prou, trobem un dèficit fiscal que els analistes diuen que és força elevat. Quin panorama no?
Aquí ve l'Aznar quan ens diu que la seva estimada Espanya va bién. Agafo paper i llapis i, som-hi!
L' Estat Espanyol es troba, segons la majoria dels analistes, en l'inici de la recessió econòmica, és a dir, que no creixerà i per tant, no generarà nous llocs de treball sinó que en perdrà. Per l'estructura de l'economia del Sr.Aznar quan es creix per sota del llindar del 3% es perden llocs de treball. Es una economia de mà d'obra intensiva, és a dir, poc productiva.
Bé, havíem dit que l'habitatge arriba a tenir entre un 4-5% del PIB del EUA, a l'Estat del tot va bé, esta xifrat entre el 9-10% del total del PIB. L'any passat es van iniciar 637.000 habitatges, i per aquest any es preveuen construir al voltant de 200.000 nous habitatges. Es a dir, tornarem als valors de 1993, la última crisis econòmica de l'Estat. Si amb això no en tenim prou, dèiem que el dèficit exterior de l'economia dels EUA i que tan preocupa a l'administració Bush, està en el top ten, aquí, no només estan en el top ten, sinó que ha guanyat el mundial de clubs, és a dir, número 1 del top ten! España va bién!
Si si, és l' Estat amb més dèficit exterior del món de l'OCDE. Si hi sumem que el Banc d' Espanya i el ministre Solbes ja no poden devaluar la moneda tal i com van fer en 3 ocasions en la dècada del 90... .
Els EUA han devaluat la seva moneda un 30% respecte al EURO en poc temps i la nostra, la Pess ai, Euro no para d'augmentar respecte altres divises. Es calcula que s'hauria de devaluar l' euro com a mínim un 20% per poder tornar a incentivar les exportacions i reduir les importacions, és a dir, capgirar la balança comercial per compte corrent, per depurar aquest desequilibri. Com que això no és possible, l'únic invent és dir a la gent que no compri tant i que estalvii, casi res... .
Quina impotència!
No no, hi ha un consol, en un món globalitzat com l'actual el nivell de vida d'un Estat mai baixarà per sota de la seva productivitat. Només és qüestió de quina part de l'economia dóna millors resultats. Per això parlem d'inversions productives, educació tècnica, investigació i desenvolupament. Cara'm, si és el què hem estat fent fins ara!
Tranquils, ara vindrà el superkeynes o supersolves i farà moltes carreteres i crearà molts llocs de treball... però a Madrid. España va bien!
Me'n vaig de festa, algú s'apunta?
Comença així una llarg conte iniciat, benvolguts companys, amb el, puff...sistema de Bretton Woods, que, a mode de resum i sense ànim de sentar càtedra, és integrar cada cop més les economies i a on els moviments de capitals no entenguin de fronteres.
Està escrit i descrit, pel dret i pel revés, l' origen de l'actual crisis financera que, diuen alguns, arribarà a constipar a la resta dels sectors. Però, quin és l'origen de l'actual shock en les economies Occidentals?
No en els països o economies orientals, dites també en vies de desenvolupament ( Xina, Corea del Sud, India o Emirats Àrabs ).
Alguns diuen que el virus del constipat ve degut als forts vents generats en aquestes economies orientals en les quals s'han acumulat ingents quantitats de virus gràcies a les exportacions creixents dels últims anys i a la venda insesant de matèries primes ( p.e. petroli, blat, soja ). Doncs bé, tenim que aquestes economies han acumulat tal quantitat de massa monetària, anomenat divises, que clar, qualsevulla cosa han de fer. Es tal la quantitat amassada que ni ells mateixos són capaços de consumir i, com que les economies occidentals no saben només que gastar i ni rastre d' estalviar, en ho deixen i, per es colmu, com diu el del Barça, a preus gairebé regalats. Merci!
Total, que ens trobem que durant molts anys les economies dels països emergents ens estan deixant gran quantitat de liquiditat via sistema financer i a uns preus irrisoris, per la qual cosa, juntament amb l'emisió de diner fresc i molt econòmic, eren emissors de baixa inflació.
Però ara sembla que el que eren beneficis ja no ho és tant i el virus s'està entenent com una taca d'oli.
Els motius de la crisi econòmica o constipat dels EUA venen resumits per la (im)popular i conegudíssima paraula subprime, i per la crisis que està patint el sector de la construcció i millor dit habitatge.
Per fer-nos una idea del que els analistes ens diuen cada dia m'he quedat només amb aquestes dades que per a mi parlen soles:
El subsector de l'habitatge en els EUA té una proporció en el total del PIB del 4-5% . El dèficit exterior, és dir, el que exporten menys el que importen, està xifrada al voltant del 6% del PIB i, si amb això no n'hi ha prou, trobem un dèficit fiscal que els analistes diuen que és força elevat. Quin panorama no?
Aquí ve l'Aznar quan ens diu que la seva estimada Espanya va bién. Agafo paper i llapis i, som-hi!
L' Estat Espanyol es troba, segons la majoria dels analistes, en l'inici de la recessió econòmica, és a dir, que no creixerà i per tant, no generarà nous llocs de treball sinó que en perdrà. Per l'estructura de l'economia del Sr.Aznar quan es creix per sota del llindar del 3% es perden llocs de treball. Es una economia de mà d'obra intensiva, és a dir, poc productiva.
Bé, havíem dit que l'habitatge arriba a tenir entre un 4-5% del PIB del EUA, a l'Estat del tot va bé, esta xifrat entre el 9-10% del total del PIB. L'any passat es van iniciar 637.000 habitatges, i per aquest any es preveuen construir al voltant de 200.000 nous habitatges. Es a dir, tornarem als valors de 1993, la última crisis econòmica de l'Estat. Si amb això no en tenim prou, dèiem que el dèficit exterior de l'economia dels EUA i que tan preocupa a l'administració Bush, està en el top ten, aquí, no només estan en el top ten, sinó que ha guanyat el mundial de clubs, és a dir, número 1 del top ten! España va bién!
Si si, és l' Estat amb més dèficit exterior del món de l'OCDE. Si hi sumem que el Banc d' Espanya i el ministre Solbes ja no poden devaluar la moneda tal i com van fer en 3 ocasions en la dècada del 90... .
Els EUA han devaluat la seva moneda un 30% respecte al EURO en poc temps i la nostra, la Pess ai, Euro no para d'augmentar respecte altres divises. Es calcula que s'hauria de devaluar l' euro com a mínim un 20% per poder tornar a incentivar les exportacions i reduir les importacions, és a dir, capgirar la balança comercial per compte corrent, per depurar aquest desequilibri. Com que això no és possible, l'únic invent és dir a la gent que no compri tant i que estalvii, casi res... .
Quina impotència!
No no, hi ha un consol, en un món globalitzat com l'actual el nivell de vida d'un Estat mai baixarà per sota de la seva productivitat. Només és qüestió de quina part de l'economia dóna millors resultats. Per això parlem d'inversions productives, educació tècnica, investigació i desenvolupament. Cara'm, si és el què hem estat fent fins ara!
Tranquils, ara vindrà el superkeynes o supersolves i farà moltes carreteres i crearà molts llocs de treball... però a Madrid. España va bien!
Me'n vaig de festa, algú s'apunta?
dimarts, 11 de març del 2008
In útil ?
Com a futur politòleg, us podeu imaginar que les eleccions han sigut per a mi una petita gran festa. Petita perquè forma part del joc electoral exercir el dret a vot, gran perquè és molt el que està en joc. Els electors, el poble tria els seus candidats al Parlament. Tècnicament se'n diu democràcia representativa, és a dir, els electors triem els nostres representants.
Els qui són pacients i no tenen més remei que escoltar-me, saben que els catalans ens hi jugàvem molt anant a votar en les eleccions del post passat diumenge. M'explic arè.
Jo deia, hi ho segueixo dient i afirmant ara, que els resultats de les urnes decidiran molt, tant, que en menys de 14 hores ja tenim el primer sisme polític important en clau catalana.
Ens jugàvem respecte com a poble, ens juguem el govern a la Generalitat de Catalunya, ens juguem unes noves relacions entre Estat central i autonòmic, ens juguem el futur polític de la federació nacionalista,ens juguem,... .
Es tant el que esta en joc que un moviment, unes paraules mal calibrades, poden produir un daltabaix en l'estabilitat del govern presidit pel Molt Honorable Sr. Montilla.
Doncs bé, atens al que passarà en les pròximes setmanes perquè venen calentes. Pròxima cita, formació del nou govern i els acords estabilitat parlamentaria que busca Zapatero. Següent parada, l'olla de grills que es preveu en el congrés d'ERC del mes de juny .
Es públic que hi ha un descontentament i un desconcert entre el electorat nacionalista, només cal mirar l'abstenció i els mals resultats dels dos partits que defensen el nostre País.
Les paraules del Sr. Mas són prou el·loquents " mirin el mal que ha fet la pèrdua de 5 diputats per part d' ERC a la Cambra Baixa de les Corts Espanyoles" . Per tant, que n0 ens vulguin maquillar els mals resultats electorals en nom del Bipartidisme o no sé què, adduint que han sigut unes eleccions en les quals la gent ha utilitzat el vot útil per la por al PP. Tan poc val ERC com a partit?, és que és un partit in útil ?. Permeteu-m'he l'expressió, però quan sento les declaracions dels líders del partit dient el que diuen sembla que sigui això, un partit in útil.
Amb tot, això no vol dir que CiU no hagi de fer una auto reflexió ja que, no podem dir que hagin sigut uns bons resultats per a ells.
Els mals resultats d'ERC venen perquè avui son independentistes, de dia diuen que són d'esquerres i de nit fan president al Molt Honorable Sr. Montilla com a clar perdedor de les eleccions al Parlament de Catalunya. Tota una gincama. Per no dir que volen transmetre seriositat, rigor, estabilitat, cohesió de partit, disciplina i que volen treure'li molt legítimament l'electorat de centre de CiU. Somiar és gratis, de fet, fins i tot ho faig jo!
Per tant, als senyors dirigents d'ERC se'ls hi ha girat tanta feina que han d'anar en compte perquè tal i com he dit anteriorment, quan mous una fitxa en aquest puzle tan complicat com la política, en pots sortir molt mal parat.
Sóc d'aquells que crec, ho escric avui i sense embuts, que el tripartit no durara tota la legislatura.
Sóc d'aquells que pensa que ERC tornarà a la cova després de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Fins que no canviïn el sistema assembleari de partit no faran res de res. No cal dir que la roba bruta s'ha de rentar a casa, no al pati comunitari.
El poder és el poder, i tothom quan el te si acostuma i no el vol deixar anar. Que ningú es pensi que el Sr. Puigercós ha deixat una conselleria com la de Governació per anar a controlar les aigües al partit. Si algú ho creu, el temps li demostrarà que d'això res de res, ha anat a controlar les Aigües que l 'apuntaven a ell per desviar les i dirigir les cap al riu del Carod... .
Els d'ICV esquerra verda i alternativa, juguen a una altra lliga. Per tant, no voldria adormir els pocs que deuen quedar desperts.
CiU te una nova oportunitat per retornar a liderar el catalanisme i fer del pal del paller el nou motor de progrés i futur. Potser la Casa Gran del Catalanisme pot ser una gran oportunitat.
Penso que CiU tornarà a ser el que era perquè és el que sociologicament s'assembla més al poble català. Així, sense pressa però amb calma, ha començat el compte enrere per liderar la Generalitat i deixar enrere els experiments que tants mal de cap ha portat a Catalunya.
Alguns diuen que CiU hauria de fer una coalició amb els d'ERC però vist avui com tenen el pati i els problemes que tenen, potser que ho deixem per un temps. Amb el PP, CiU tindria un altra problema. Els electors catalanistes no entendrien un pacte amb una direcció que discrimina i utilitza Catalunya com a camp de tir. Els ciutadans demanen solucions, projectes, idees, estabilitat. No volen problemes, baralles internes, lleis absurdes, radicalismes.
Per tant, la llum al final del túnel comença a visllumbrar-se, potser avui , potser demà tornarem a ser allà a on hauríem de ser. Lluitar per tornar a ser un dels millors països d'Europa.
dijous, 6 de març del 2008
Vull volar amunt
Ben bé, quan parlem d' aeroports de què estem parlant?
No fa gaires dies vaig poder assisitir a una conferència el ponent de la qual va ser en Ramon Tremosa. Potser molts de vosaltres no el coneixeu i d'altres hi esteu molt familiaritzats, és catedràtic de la UB de teoria economica i autor de varis llibres, l' últim dels quals és Catalunya serà logística o no serà. El cas és que en els temps que corren, sentir en directe una veu tan reconeguda no és pas exercici fàcil.
Així, en un acte pedagògic i, cal dir-ho, pragmàtic com el qui més, ens va delaitar amb una llarga llista d' arguments del per què els aeroports, no només el de Barcelona, sinó també els de Girona, Reus i Sabadell han de tenir un paper destacat, rellevant diria jo, en el desenvolupament del principat i en la competitivitat del País.
Quan algú té l'osadia d'escoltar-me, sempre dic que els polítics no fan accions només per comprar vots amb el menys cost possible, no!.
En el debat estatutari, el del aprovaré el estatuto que apruebe el Parlament , no és baladí, és molt més del que molts de nosaltres pensem. El contingut que es va negociar entre els diferents grups parlamentaris del Parlament de Catalunya va incloure entre moltes altres coses necessàries, la transfrerència del sistema aeroportuari a la Generalitat de Catalunya. Molts es deurein pensar, i ara aquests polítics per què volen gestionar els aeroports ?.
La resposta és molt simple. Perquè hi ha molt en joc.
Algú s'ha preguntat quin és l'impacte econòmic que genera la fira de Barcelona ?
Sabeu quin impacte té per l'economia catalana tenir el port de Barcelona com a líder indiscutible del Mediterrani en turisme de creuers?
Quants llocs de treball en depenen de tenir unes connexions directes arreu dels continents?
Algú em sap dir, a part de la comoditat de tenir un aeroport pròxim que et porti a destí, l'impacte econòmic que té per a les nostres empreses alhora de fer negocis - per exemple, anar a visitar clients - ?.
Penseu que el trànsit a l'aeroport del Prat és 50 % negocis, 50% oci.
Algú em pot dir quin impacte té per a la logística tenir un aeroport i un port com el de Barcelona ben comunicats?
Sabeu quantes families en viuen directement d'aquest negoci de la logística?
Totes aquestes respostes a Madrid, seu de totes les empreses que gestionen aquest negoci, les saben molt bé.
Mira si ho saben bé els senyors funcionaris d' AENA, el ens gestor de tots els aeroports de l'Estat Esapnyol, que durant el període 1992- 2004 ha invertit a Barajas el 57,8% de la seva inversió total, quan el volum de trànsit de Barajas és del 22,2% del total Estatal. I Barcelona?
Els funcionaris de Madrid, ho saben tan bé, tenen tan ben calculat el impacte econòmic que suposa tenir un aeroport com el de Barajas en la Comunitat de Madrid, que calculen que aquest serà en pocs anys el 10% del PIB de la comunitat! Ara enteneu perquè Iberia, l' aerolínia de Bandera, està replegant els seus vols de Barcelona i els centralitza a Madrid-Barajas?
Ho heu llegit bé, un 10% de tota la riquesa generada a la comunitat de Madrid. Les dades parlen soles. Mira si ho saben bé que els d'AENA - ens gestor depenent del Ministerio de Fomento- no publiquen les dades auditades de beneficis i pèrdues dels aeroports que gestiona, és a dir, tots els aeroports de l'Estat. No fos cas que es publiqués que l'aeroport del Prat té aproximadament, segons alguns analistes reputats, uns 100 M€ de beneficis. Atenció, només d'aeroport del Prat! Girona-Costa Brava i Reus a part!
Us imagieu que tots aquests diners els reinvertissim en la xarxa dels aeroports catalans. Parlem de 16.000.000.000 Milions de les antigues pessetes.
Hi ha molt en joc i cal que entre tots posem el nostre gra de sorra per tal de poder volar amunt.
dilluns, 3 de març del 2008
Demà em podrè dutxar!
Fa uns dies, tot mirant el cel em preguntava perquè no plovia. De fet, m'ho pregunto encara avui què és el que no hem fet bé.
Així, tot mirant el cel estrellat em vaig preguntar per què no plovien les inversions pertinents per mitigar els efectes de la falta de tal recurs i, ja posat en matèria i, una mica somnàmbul, ho haig de confessar, vaig dir-me, segur que hi haurà des de les institucions públiques molta gent pensant com resoldre el petit problema. Mai millor dit.
Pel matí, resacós de tantes preguntes sense resposta em trobo amb alguna sorpresa al meu enigma que no em deixava dormir.
En els mitjans de comunicació, surt publicat que una petita i inapreciable fuita d'aigua perd diàriament el consum equivalent a 177.000 persones. És del tot insignificant aquesta quantitat i més saben que des de la nostra Generalitat de Catalunya ens poden posar una multa per netejar el cotxe al pàrquing de casa, ja que, diuen, és malgastar o malbaratar l'aigua. Tenen tota la raó.
El més curiós del cas, és que jo no el netejo per por de sortir fotografiat i seguidament sancionat per aquesta barbaritat ecològica. Qui m'ho hauria dit a mi!. Si netejo el cotxe amb aigua sóc infractor i senyalat per delicte contra el medi ambient.
Uf, quin matí!
Hi ha una altra cosa que agrairia si algú em pot ajudar: el conte va així:
Des del govern central del Estat Espanyol ens diuen que Catalunya pateix un dèficit estructural d'un recurs tan apreciat com és l'electricitat, no l'aigua, i que correm el perill imminent de quedar-nos sense ella si no fem urgentment una nova línia que enllaci amb la veïna França. És l'anomendada MAT.
Jo, ignorant com sóc, no entenc com és que el principat, tenint 3 centrals nuclears en ple rendiment, - Vandellòs I, AscóI i AscóII, amén de les centrals tèrmiques, hidroelèctriques, solars, de cicle combinat,entre d'altres, patim un dèficit estructural de tal energia que ens pot escanyar el creixement econòmic i, per tant, la prosperitat del País. Gràcies.
Com a ciutadà, hem pregunto, ¿ com és que si que podem i hem de fer una línia d'alta tensió, en ares de prevenir un futur desastrós per les famílies i empreses catalanes i no un trasvessament del Roine cap a Catalunya, que pel que sembla no comporta problemes per ningú; però jo, no puc netejar el meu cotxe. En tot cas, espero que demà em pugui dutxar!
Així, em mostro un cop més, agraït els nostres "governs" de la Generalitat de Catalunya per la seva gran tasca de govern de progrés i catalanitat. Uns aprovant un projecte nacional d'infraestructures, atenció, nacional no de partit, en el que inclou la ja mencionada MAT i després se'n van a Perpinyà en una manifestació de rebuig a tal proposta, altres, al capdavant de la flamant conselleria de relacions institucionals, es posicionen obertament contra l'anella orbital del Vallès i es deixen pel camí, com aquell que perd una garrafa, el consum diari d'aigua de 177.000 persones que, per posar un petit símil, és el consum diari de tota la ciutat de Lleida i, ja acabo,no voldria aborrir al personal, altres parlen de fets i no paraules, com per exemple, l'amiga inestimable, ho heu encertat, la Renfe, vagues - metges, educació pública, TMB -, potser el Carmel o ... . Estic totalment d'acord, fets, no paraules! Així, gràcies als governs de progrés, demà em podré dutxar! Això si que és progressar.
Així, tot mirant el cel estrellat em vaig preguntar per què no plovien les inversions pertinents per mitigar els efectes de la falta de tal recurs i, ja posat en matèria i, una mica somnàmbul, ho haig de confessar, vaig dir-me, segur que hi haurà des de les institucions públiques molta gent pensant com resoldre el petit problema. Mai millor dit.
Pel matí, resacós de tantes preguntes sense resposta em trobo amb alguna sorpresa al meu enigma que no em deixava dormir.
En els mitjans de comunicació, surt publicat que una petita i inapreciable fuita d'aigua perd diàriament el consum equivalent a 177.000 persones. És del tot insignificant aquesta quantitat i més saben que des de la nostra Generalitat de Catalunya ens poden posar una multa per netejar el cotxe al pàrquing de casa, ja que, diuen, és malgastar o malbaratar l'aigua. Tenen tota la raó.
El més curiós del cas, és que jo no el netejo per por de sortir fotografiat i seguidament sancionat per aquesta barbaritat ecològica. Qui m'ho hauria dit a mi!. Si netejo el cotxe amb aigua sóc infractor i senyalat per delicte contra el medi ambient.
Uf, quin matí!
Hi ha una altra cosa que agrairia si algú em pot ajudar: el conte va així:
Des del govern central del Estat Espanyol ens diuen que Catalunya pateix un dèficit estructural d'un recurs tan apreciat com és l'electricitat, no l'aigua, i que correm el perill imminent de quedar-nos sense ella si no fem urgentment una nova línia que enllaci amb la veïna França. És l'anomendada MAT.
Jo, ignorant com sóc, no entenc com és que el principat, tenint 3 centrals nuclears en ple rendiment, - Vandellòs I, AscóI i AscóII, amén de les centrals tèrmiques, hidroelèctriques, solars, de cicle combinat,entre d'altres, patim un dèficit estructural de tal energia que ens pot escanyar el creixement econòmic i, per tant, la prosperitat del País. Gràcies.
Com a ciutadà, hem pregunto, ¿ com és que si que podem i hem de fer una línia d'alta tensió, en ares de prevenir un futur desastrós per les famílies i empreses catalanes i no un trasvessament del Roine cap a Catalunya, que pel que sembla no comporta problemes per ningú; però jo, no puc netejar el meu cotxe. En tot cas, espero que demà em pugui dutxar!
Així, em mostro un cop més, agraït els nostres "governs" de la Generalitat de Catalunya per la seva gran tasca de govern de progrés i catalanitat. Uns aprovant un projecte nacional d'infraestructures, atenció, nacional no de partit, en el que inclou la ja mencionada MAT i després se'n van a Perpinyà en una manifestació de rebuig a tal proposta, altres, al capdavant de la flamant conselleria de relacions institucionals, es posicionen obertament contra l'anella orbital del Vallès i es deixen pel camí, com aquell que perd una garrafa, el consum diari d'aigua de 177.000 persones que, per posar un petit símil, és el consum diari de tota la ciutat de Lleida i, ja acabo,no voldria aborrir al personal, altres parlen de fets i no paraules, com per exemple, l'amiga inestimable, ho heu encertat, la Renfe, vagues - metges, educació pública, TMB -, potser el Carmel o ... . Estic totalment d'acord, fets, no paraules! Així, gràcies als governs de progrés, demà em podré dutxar! Això si que és progressar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)