Me'n vaig de festa, algú s'apunta?

Avui, després d'un intens cap de setmana de festes i festucs, i relaxat després d'uns dies de treballs i exàmens, m'he preguntat, què puc fer aquest matí? Doncs m'he decidit a compartir amb vosaltres un constipat amb receptes del Sr. Keynes que hem estat estudiant a la université.

Comença així una llarg conte iniciat, benvolguts companys, amb el, puff...sistema de Bretton Woods, que, a mode de resum i sense ànim de sentar càtedra, és integrar cada cop més les economies i a on els moviments de capitals no entenguin de fronteres.
Està escrit i descrit, pel dret i pel revés, l' origen de l'actual crisis financera que, diuen alguns, arribarà a constipar a la resta dels sectors. Però, quin és l'origen de l'actual shock en les economies Occidentals?
No en els països o economies orientals, dites també en vies de desenvolupament ( Xina, Corea del Sud, India o Emirats Àrabs ).
Alguns diuen que el virus del constipat ve degut als forts vents generats en aquestes economies orientals en les quals s'han acumulat ingents quantitats de virus gràcies a les exportacions creixents dels últims anys i a la venda insesant de matèries primes ( p.e. petroli, blat, soja ). Doncs bé, tenim que aquestes economies han acumulat tal quantitat de massa monetària, anomenat divises, que clar, qualsevulla cosa han de fer. Es tal la quantitat amassada que ni ells mateixos són capaços de consumir i, com que les economies occidentals no saben només que gastar i ni rastre d' estalviar, en ho deixen i, per es colmu, com diu el del Barça, a preus gairebé regalats. Merci!

Total, que ens trobem que durant molts anys les economies dels països emergents ens estan deixant gran quantitat de liquiditat via sistema financer i a uns preus irrisoris, per la qual cosa, juntament amb l'emisió de diner fresc i molt econòmic, eren emissors de baixa inflació.
Però ara sembla que el que eren beneficis ja no ho és tant i el virus s'està entenent com una taca d'oli.

Els motius de la crisi econòmica o constipat dels EUA venen resumits per la (im)popular i conegudíssima paraula subprime, i per la crisis que està patint el sector de la construcció i millor dit habitatge.
Per fer-nos una idea del que els analistes ens diuen cada dia m'he quedat només amb aquestes dades que per a mi parlen soles:
El subsector de l'habitatge en els EUA té una proporció en el total del PIB del 4-5% . El dèficit exterior, és dir, el que exporten menys el que importen, està xifrada al voltant del 6% del PIB i, si amb això no n'hi ha prou, trobem un dèficit fiscal que els analistes diuen que és força elevat. Quin panorama no?

Aquí ve l'Aznar quan ens diu que la seva estimada Espanya va bién. Agafo paper i llapis i, som-hi!
L' Estat Espanyol es troba, segons la majoria dels analistes, en l'inici de la recessió econòmica, és a dir, que no creixerà i per tant, no generarà nous llocs de treball sinó que en perdrà. Per l'estructura de l'economia del Sr.Aznar quan es creix per sota del llindar del 3% es perden llocs de treball. Es una economia de mà d'obra intensiva, és a dir, poc productiva.
Bé, havíem dit que l'habitatge arriba a tenir entre un 4-5% del PIB del EUA, a l'Estat del tot va bé, esta xifrat entre el 9-10% del total del PIB. L'any passat es van iniciar 637.000 habitatges, i per aquest any es preveuen construir al voltant de 200.000 nous habitatges. Es a dir, tornarem als valors de 1993, la última crisis econòmica de l'Estat. Si amb això no en tenim prou, dèiem que el dèficit exterior de l'economia dels EUA i que tan preocupa a l'administració Bush, està en el top ten, aquí, no només estan en el top ten, sinó que ha guanyat el mundial de clubs, és a dir, número 1 del top ten! España va bién!
Si si, és l' Estat amb més dèficit exterior del món de l'OCDE. Si hi sumem que el Banc d' Espanya i el ministre Solbes ja no poden devaluar la moneda tal i com van fer en 3 ocasions en la dècada del 90... .
Els EUA han devaluat la seva moneda un 30% respecte al EURO en poc temps i la nostra, la Pess ai, Euro no para d'augmentar respecte altres divises. Es calcula que s'hauria de devaluar l' euro com a mínim un 20% per poder tornar a incentivar les exportacions i reduir les importacions, és a dir, capgirar la balança comercial per compte corrent, per depurar aquest desequilibri. Com que això no és possible, l'únic invent és dir a la gent que no compri tant i que estalvii, casi res... .

Quina impotència!

No no, hi ha un consol, en un món globalitzat com l'actual el nivell de vida d'un Estat mai baixarà per sota de la seva productivitat. Només és qüestió de quina part de l'economia dóna millors resultats. Per això parlem d'inversions productives, educació tècnica, investigació i desenvolupament. Cara'm, si és el què hem estat fent fins ara!
Tranquils, ara vindrà el superkeynes o supersolves i farà moltes carreteres i crearà molts llocs de treball... però a Madrid. España va bien!

Me'n vaig de festa, algú s'apunta?