Aspirines miraculoses

No fa masses dies, va sortir publicat en un mitjà que el banc Stearn Bank, el famós banc Nord Americà, va pagar en els seus treballadors 147.000$ anuals de mitja. Es a dir, que entre tots els empleats de l'entitat avui ja desapareguda, es van repartir un botí que resultava ser molt lleminer, tan que l'entitat repertia entre els seus treballadors una quanitat no gens despreciable.
Per l'acció d' aquest banc els inversors no fa masses setmanes en pagaven 80 i 90$. Avui, tal i com ja he mencionat, ja no hi és. I a on és? Doncs un banc compatriota l'ha comprat pel preu, atenció de 10$ l'acció. Tota una ganga! Us imagineu pagar avui 90$ i pocs mesos després no rebre més de 10$? Això és una de les conseqüències directes de la crisis subprime. Això se'n diu afectar a l'economia real.

No fa masses dies, els líders de les entitats més destacades de l'Estat Espanyol, entre ells el Sr. Solbes, el Sr. Josep Oliu, el Sr. Jaime Botín o el President de la CECOT el Sr. Abat ens anunciaven que tot anava bé, que hi hauria una mica de davallada i que tranquils, que la crisis subprime no ens afectaria en els Europeus. Ens recomanaven que no agitéssim amb titulars pessimistes perquè distorsionaven la realitat tan positiva!
Caram, jo, tot content, me'n vaig a dormir perquè ells -autoritats -pronostiquen que allò que semblava tan evident eren somnis meus.

Curiosament, l'endemà al matí, després de dormir tan relaxat, em desperto escoltant els mateixos d'ahir a la nit però per sorpresa meva avui ens diuen que bé, que potser hi haurà quelcom de relantització de la economia, però en cap cas crisis ni recessió. Ja se sap un aterrisatge suau de l'economia.

Mentrestant, els diaris, les informacions econòmiques, les estadístiques parlen del contrari. Parlen de reducció de les ventes en un 30% respecte al més de març del 2007, que hi ha immobiliàries, promotores en suspensió de pagaments per valor de 3.000 M €, que Caixa Catalunya dirigida fins fa pocs mesos pel Sr. Narcís Serra, Ex Ministre del PSOE i destacat dirigent del PSC durant una llarga etapa, s'ha venut la seva participació d'Abertis per valor de 700 M€ degut a que avui ja no és un valor estratègic. Ahir era important però de cop, després de baixar a borsa tant durant l'any passat, ja no ho és! Que l'atur està pujant, que no es comencen nous pisos, que està augmentant exponencial ment la morositat a les entitats financers i així, una llarga llista.

Estic al migdia i, ho confesso, vaig mig marejat. Ahir a la nit deien blanc, ara diuen que bé, potser si que notarem quelcom Peró vaja, res de l'altra món i les estadístiques i premsa escrita no ho pinten més negre perquè la tinta no ho permet.

M'he begut un bon got d'aigua i m'he pres una aspirina, la veritat és que no me'n sortia tot sol. Estava dubtant entre anar al metge o anar al manicomi perquè clar potser sóc jo el que no vaig a l'hora.
Però de cop, l'aspirina a fet una efecte i ja em començo a situar: Haig de dir que em sap greu però senyors, prou de prendrem el pèl. Ni metges, ni aspirines, ni manicomis!

El Sr. Oliu, en la presentació de resultats de l'entitat que ell presideix- el Banc de Sabadell-, va enlluernar als accionistes amb un augment de només el 34% del pay out, dividends a càrrec de l'exercici anterior i, com si res, després anuncia que cancel·len el pla estratègic de creixement orgànic de l'entitat i que passaran d'obrir no sé quantes oficines a només 8 en tot el món - dit en boca petita, a l'Estat Espanyol-. Però no deien que tot anava tan bé? Ara els hi donaré una de les meves aspirines que són fabuloses.

El Sr. Rato, que deu saber quelcom del tema, Ex Ministre d'Economia amb el PP i Ex President del FMI, pronostica que la crisi que està venint, serà tan forta com la de la gran depressió, en el remots anys 30! Si si, 1930. Uf, jo no me'n recordo.

En tot cas, en una economia que construïa tants habitatges com Alemanya, França i Itàlia juntes, que ara es normalitzi la situació no és quelcom rar, que tingui un dèficit per compte corrent del 10% no és perquè si, que tingui una inflació de els més altes d'Europa no és perquè si, que tingui uns augments de productivitat tan baixos com 0 no és perquè si, que el 60% de les famílies estigui endeutada amb un crèdit hipotecari vol dir algo, que amb pocs mesos augmenti la morositat tan ràpid vol dir algo, que el consum intern baixi tan ràpid vol dir algo, que des de l'octubre passat a l'Estat s'ha incrementat l'atur en 300.000 persones vol dir algo, que...

Lo rar senyors, són les paraules d'alguns dirigents que ens volen confondre, segurament, perquè no s'han pres l'aspirina. Segurament amb tota la bona fe del món.

És allò de tot pel poble però sense el poble! Però..., tu calla!