dilluns, 28 d’abril del 2008

Anècdotes

Fa unes setmanes em va arribar una carta en la qual, m'anunicaven una de bona. Havia de comparèixer als jutjats de Sabadell amb qualitat de testimoni.

En la mateixa no et diuen res més destacable; bé, si... en cas de no comparèixer la llei diu que em pot sancionar fins a 600€. Gairebé res!

Així, avui pel matí tot feliç i cal dir-ho, encuriosit per tal aconteixement, m'he hagut de dirigir puntual als jutjats. No era a cap hora, sobre el paper eren les 10:00 però finalment passaven de les 10:30. Coses de la productivitat espanyola.
El fet és que tractant-se de la jutícia espanyola he sigut previsor i m'he fet el grat favor de dur amb mi el diari. Sort! perquè mitja hora llarga m'han tingut allà esperant; finalment ha arribat el moment cabdal!

Abans però, durant aquella estona llarga i entre article i article, començava a arribar gent i, entre ells, els lletrats. Ara que estem en l' intimitat, haig de dir que les lletrades amb aquella túnica negre amulant els millors temps de l'esglèsia, tenien el seu puntet... Sé que ara estareu rient però era inevitable no perdre's de vista amb tal landscape... . Si o no?

Al que anàvem, que ja em distrec! Estàvem pel moment cabdal oi? bé, si. Emmudit entre les lletres sento que surt un home de la sala i crida el meu nom. Per dintre la curiositat m'invadeix.
Entro i l' home em dirigeix cap al mig de la sala a on hi ha un micro. Davant meu tota una bateria d'ulls m'apunten. Quina por!!
Hi havia 7 persones i el jutge al vell mig; a darrere meu gent que no havia vist mai i algun agent de la policia local.

Arriba l'interrogatori... i què em preguntaran?

Doncs havia de donar fe d'un accident de trànsit que vaig veure fa, atenció, 5 anys i mig!!
Clar, us podeu imaginar que jo tot lúcid, me'n recordava! Oi tant, però quina colla! ¿ Com volen que recordi fil per randa una accident d'un dia de gener de l'any 2003?
La broma del cas és que l'advocat m'ha preguntat sobre el model del cotxe! Una mica més i li recitu de memòria el número de xassís!
El punt culminant de la cita, no rigueu abans d'hora, ha sigut quan l'advocat de la defensa m'ha dit que reproduís els fets, noms dels carrers i no sé que més!!
El xiuxiuet dels altres advocats quan els he dit que feia tant de temps dels fets que no me'n recordava ha sigut boníssim.

Haig de dir però, que ha sigut una experiència, tan pels personatges com per les amigues vestides de túnica negre.
Una experiència, no és baladí, que no la repetiré. Testimoni? Has vist quelcom?
Potser si però ja no me'n recordo.

Caram tu, això si que és un bon funcionament de la juticia! 5 anys i mig després em citen a declarar.

M'han tingut dues hores allà per a res! Bé si, per explicar-vos una anècdota. Visca Espanta!

2 comentaris:

Albert Burrull ha dit...

Delinqüent!!!

Floc ha dit...

La justícia amic meu, no funciona com hauria... És trist, però és així. S'hauria de remodelar tot el sistema judicial, sobretot pel que fa al funcionariat, que endarrereix la feina per anar a esmorzar quatre vegades en un matí.

FELICITATS PEL BLOG! Et linkaré!

BETxitux!